Isidre Quintana-Col·leccionista de la història d’Igualada.

Isidre Quintana: “Igualada té por del que diran’”

Posted on 20/03/2013 by Jordi Cuadras

Col·leccionista de la història d’Igualada. Igualadí de soca-arrel que acumula més de 25.000 peces de la ciutat, des de records de comunió fins a un bastó de comandament d’un sometent.
> És un pou de coneixement sobre una societat igualadina que considera “conformista”
Perquè col·lecciona la història d’Igualada?
És la ciutat on he nascut i me l’estimo, per això sempre dic que, per mi, el més bonic d’un viatge és la tornada. A més, Igualada té una bona mida per a fer-hi una col·lecció. De petit ja tenia l’afany de col·leccionar, el meu pare ho feia amb els programes de la Festa Major, i des de fa 35 anys ho faig de manera constant. Tot el que tinc és d’Igualada, parla d’Igualada o tracta sobre alguna persona d’Igualada.

Què té?
Més de 1.000 postals, una Venus de 2 metres que la República va preveure instal·lar al Molí Nou, monedes de la cooperativa, records de primera comunió d’igualadins de diferents èpoques, un bastó de mando del sometent, un reglament de la prostitució de 1904, una medalla de regidor de l’època franquista, 1.800 programes de diferents actes, esqueles, diaris, factures diverses des de l’any 1.800, una baralla de cartes dels germans Garcia-Fossas o els llibres de registres de la Fonda Catalunya de la Rambla des del 1940. I així fins a 25.000 peces i documents diferents ordenats i registrats.

Ho troba o ho busca?
Compro peces i documents per internet o en fires d’antiguitats però alhora hi ha molta gent de la ciutat que em fa arribar coses que troben. A la col·lecció hi té cabuda des d’allò més domèstic fins al més oficial. També he tingut testimonis orals com un que va participar de la crema del Sant Crist durant la Guerra Civil i un altre que va ser el conductor que va portar els 18 que van assassinar a La Pobla. Tot plegat representa una documentació molt privilegiada.
Com és Igualada?
Molt conservadora i reticent als canvis. Com que és una ciutat que no ha pogut créixer perquè el seu terme municipal és molt limitat, s’ha quedat petita i el terreny el controlen entre pocs. Això ha fet que siguem un territori una mica feudal i hi hagi 4 o 5 famílies que tinguin el poder i siguin un lobbie permanent. Tot això, però, es va començar a trencar amb l’arribada del tripartit d’esquerres al govern a l’any 1992, quan Jordi Aymamí va representar una bona obertura i una entrada d’aire nou.
Des de fa anys assisteix a tots els plens de l’Ajuntament.
Recordo diversos moments on ha aflorat aquesta Igualada més conservadora tot defensant postulats que avui ens semblen impossibles com l’oposició a peatonalitzar el carrer de Sant Magí, traslladar l’autovia a fora de la ciutat, construir el carrer del Rec, fer un McDonald’s a l’avinguda de Barcelona o fer el nou Hospital, quan alguns feien córrer el rumor que seria petit. Ser capital de comarca vol dir tenir tot això i sovint no s’ha sabut o no s’ha volgut veure.
Com som els igualadins?
En general molt conformistes per por al què diran, ja que hi ha sectors que es dediquen a escampar rumors contra qualsevol que pren la iniciativa i que ells creuen que no és el correcte. Un exemple d’aquesta por és que hi ha gent que té un bon cotxe, però per dins Igualada no el fa servir per no ser vist. No sé si a altres ciutats passa, però aquí hi ha una xarxa que difon xafarderies com la pólvora. Qui no té iniciativa mata la dels altres. Hi ha sectors conservadors que es pensen que Igualada és seva. Recordo que, després del primer govern d’esquerres, a les eleccions de 1995, el candidat de CiU deia: “farem que torni la normalitat”.
(Entrevista publicada a la secció “Entre 8km2″ del Diari d’Igualada el 17/02/12)

https://jordicuadrasoliva.wordpress.com/

Comiat a la Galeria 22

Posted on 18/12/2015 by Jordi Cuadras

La Galeria 22 d’Igualada ha tancat les seves portes. Divendres vam acomiadar aquest oasi de cultura i art de la ciutat d’Igualada que fa 26 anys van impulsar tres igualadins com són Isidre Quintana, Carles Lladó i Pere Noguera al carrer de Sant Josep. Coincidint amb l’exposició 100 s’ha tancat. Mala notícia perquè es perd una llavor d’art de qualitat a Igualada. Si ho mirem pel cantó positiu, però, podem dir que ha fet una pluja fina a l’hora de portar artistes a Igualada. Artistes consolidats del país i d’arreu del món i també altres de novells que van tenir les seves primeres oportunitats en aquest espai. I tot això amb un munt de gent que ha estat vinculada amb el projecte a través del fons d’art. D’entre totes les exposicions que hi he vist, la que més record en guardo és la de l’excel·lent obra de l’igualadí Ramon Enrich que vaig descobrir, precisament en aquest espai quan jo era petit.

Les galeries d’art són un dels trets distintius d’Europa: tramvies, cafès i galeries d’art. Passejant per moltes capitals d’arreu del continent fins i tot hi ha carrers on se n’hi concentren una al costat de l’altra. Són espais de tranquilitat on pots desconnectar de tot davant d’un quadre i deixar-te endur per l’obra de cada artista amb un enriquiment cultural i fins i tot espiritual que hauríem de practicar ben sovint. Tot i que, evidentment, trobarem a faltar la Galeria 22, a Igualada podem gaudir de la històrica Galeria d’Ara, de les noves d’Artèria, el Portal del Llevador o Emprempta o de la renovada Galeria del Passatge que, de manera més constant o més irregular, celebren exposicions d’art. També cal destacar la feina que fan locals com el Vinnart o el Hot Blues que aposten per fer mostres temporals als seus locals. I ja que parlem d’art, aprofito per esmentar la malaurada pèrdua del Supermercat d’Art SARTC que organitzava l’Ateneu Igualadí cada Nadal i que arrodonia aquest panorama artístic.
Gràcies als impulsors de la Galeria 22 i gràcies a tots els responsables de les altres galeries i espais per creure en l’art i exposar obres tot farcint la ciutat de contingut cultural en l’àmbit de la pintura, la fotografia o l’escultura. Una tasca que es complementa amb la que fa l’Ajuntament amb les diverses exposicions que s’organitzen, però que té mèrit perquè es fa des de la iniciativa privada en un món difícil però plaent com és el d’exposar i vendre art. Caldria que grans i petits (i que pares i mares hi portéssin els seus fills) entenguéssim l’art i les exposicions com una forma més d’oci i que es pogués agafar l’hàbit de veure’n, no només quan anem a l’altra punta del món i aleshores sentim la necessitat d’entrar a tots els museus. Tenim una ciutat on és possible fer això cada dia. Aprofitem-ho i col·laborem-hi perquè no haguem d’acomiadar cap altra més galeria.
(Article publicat a La Veu de l’Anoia el 18/12/15)

Ultramagic

Globo aerostático Ultramagic N-355 (volumen de 10,000 m³, para 20 personas), matriculado en Alemania.

Ultramagic es una empresa fabricante de globos aerostáticos de aire caliente, con sede en el aeródromo Igualada–Ódena, provincia de Barcelona. Es el único fabricante de España y el segundo mayor fabricante mundial por cifra de negocios.^[1] La producción anual de la empresa se sitúa entre los 80 y 120 globos, destinando cerca del 80% a la exportación, incluyendo Japón, América del Norte, América del Sur, Europa y África. Ultramagic puede fabricar globos de gran tamaño, como el N-500 que puede trasportar hasta 27 personas en la cesta, y también ha fabricado múltiples globos con formas especiales, así como hinchables de aire frío.
Ultramagic colabora cada año en la organización del European Balloon Festival, la concentración internacional de globos aerostáticos más importante de España,^[2] en la que se realizan exhibiciones y competiciones. En el festival suelen participar entre 40 y 60 pilotos de globo de España, Europa y el resto del mundo, como Israel, India, Japón, Brasil y Argentina. El festival tiene lugar en el mes de julio desde 1997, en un espacio habilitado como campo de vuelo en la antigua N-II de Igualada. Es miembro del clúster aeronáutico BAIE.

 

Globo Ultramagic con forma especial, operado por Paseosenglobo y patrocinado por Movistar

Ultramagic N-180 con formas especiales, matriculado en los Países Bajos

La empresa tiene su origen en el año 1978 cuando tres amigos, Josep Maria Lladó, ingeniero aeronáutico y piloto de globos, Joan Comellas y Jaume Llansana,^[3] empezaron a volar con un globo usado y al cabo de poco tiempo decidieron construir un globo más grande, llamado “Tramuntana”,^[4] para realizar un viaje por África, ya que no tenían dinero para comprar un globo ya hecho.^[5] Este viaje se realizó el año 1980, durando once meses, con 40 vuelos partiendo de Zanzíbar, cruzando Tanzania, Ruanda y una parte del Zaire hasta a Kisangani, actual República Democrática del Congo. Tras ello, empezaron a diseñar un ultraligero y crearon la empresa Ultramagic SA, juntamente con Carles Lladó, hermano de Josep Maria. Ultramagic pasó a ser Globos Ultramagic, ya que tras construir un prototipo de ultraligero vieron que era muy complicado, requería mucho dinero, los materiales eran de importación y solo era rentable la producción en serie.^[5] Además, tenían experiencia en la construcción de globos y conservaban las máquinas de coser y la organización aeronáutica.^[6]
La empresa inauguró en 1993 una división de hinchables de aire frío, con unas 4.000 unidades construidas hasta la actualidad. La producción anual de hinchables de aire frío se sitúa en unas 500 unidades.^[6]En el 2009 la empresa realizó el primer vuelo oficial del “Ecomagic“, un globo aerostático sostenible con un consumo de energía reducido, desarrollado conjuntamente con la Escuela de Ingeniería Aeronáutica de la Universidad Técnica de Berlín. El tejido de este globo tiene una doble capa que aísla mejor el aire caliente, hecho que disminuye el consumo y permite vuelos más largos. El Ecomagic gasta menos de la mitad que un globo normal y puede llegar a consumir un 30% de lo habitual.^[
http://ferransala.com/wp-admin/post.php?post=47613&action=edit

Los pilotos de globos de Igualada juegan su copa

• La capital de la Anoia es la ciudad que más pilotos tiene en comparación con su número de habitantes
• Jordi Rodríguez ha sido el campeón de la sexta edición de esta prueba

Salida de los globos en la Copa Igualada 2012, en el Pla de la Massa. (Igualada Ciutat dels Globus – Propias)

Jordi Cuadras

31/12/2012 10:31 | Actualizado a 31/12/2012 10:40

El viento ha sido uno de los protagonistas de la sexta edición de la Copa Igualada de globos aerostáticos en la que, como cada Navidad, estaban convocados los 24 pilotos que hay en la ciudad. Según explica su impulsor, Isidre Quintana, la prueba nació porque “Igualada es la ciudad que tiene más pilotos de globos aerostáticos en comparación con su número de habitantes, por lo tanto creímos oportuno crear esta competición para reunirlos a todos, ya que normalmente cada uno de ellos participa en distintas competiciones a nivel internacional”.
El ganador dela Copa ha sido Jordi Rodríguez y, tal y como marca la tradición de la prueba, “deberá custodiar la copa en su casa en un lugar visible y que siempre pueda enseñar a cualquier otro piloto de la ciudad que quiera verla”, tal y como asegura Quintana. Precisamente, el protocolo de la competición marca que si no se cumple este requisito y la copa no ocupa un lugar visible, se le puede retirar. El nombre del ganador se inscribe al pie del trofeo y cada año cambia de manos.
En la edición de este año, sólo participaron ala Copaocho pilotos debido al viento que hacía. Los globos salieron de la urbanización igualadina del Pla de la Massa y acabaron en los alrededores de Vilanova del Camí (Anoia). Los pilotos debían lanzar, desde el aire, un testimonio en una diana que se había colocado en esta zona y el que más se acercaba es el que ganaba.
La Copa Igualada está abierta a todos los pilotos que quieran participar, pero “solo la pueden ganar los que sean de Igualada”, explica Isidre Quintana. Y es que la capital dela Anoia cuenta con una gran tradición del mundo de los globos aerostáticos con varias empresas como Globus Kon-Tiki o Camins de Vent y con la única fábrica de España de globos y la número dos mundial, como es Ultramagic, que cada año fabrica entre 100 y 120 globos. Hace poco tiempo, también ha nacido la marca “Igualada Ciutat dels Globus” que divulga todo lo que se hace en la ciudad o hacen las empresas de la ciudad dedicadas a este sector.
http://www.lavanguardia.com/local/anoia/20121231/54358475590/los-pilotos-globos-de-igualada-juegan-su-copa.html