“Yo Ramiro, hijo del rey Sancho, rey de los aragoneses, doy a tí Ramón, conde barcelonés, mi reino de Aragón, con mi hija

        

Mapa del segle XV on surt “Catilonia”

Alfons I de Catalunya, fill de Ramon Berenguer IV i Petronella d’Aragó, el primer comte de Barcelona també rei d’Aragó.

Pergamí conservat a l’arxiu reial de Barcelona (mal anomenat de la corona d’Aragó) sobre la donació de Ramir II d’Aragó a Ramon Berenguer IV de Barcelona
“Yo Ramiro, hijo del rey Sancho, rey de los aragoneses, doy a tí Ramón, conde barcelonés, mi reino de Aragón, con mi hija, todo íntegramente, como lo dividió el rey Sancho el Mayor, abuelo de mi padre; y como lo dividí con el rey García Ramírez …de los navarros, en Pamplona, exceptuadas las tenencias que el sobredicho rey Sancho [el Mayor] dio al rey Ramiro, mi abuelo, en Navarra […] Esto te doy y concedo a los hijos de los hijos tuyos que fuesen de generación de mi hija, por los siglos de los siglos. Tú, en cambio, convienes conmigo, en palabra de verdad, y pones tus manos entre mis manos, que no enajenes, ni hagas enajenar, este reino que te doy, durante la vida de los hijos de mi hija. […] Y que durante toda mi vida me tengas como padre y señor. […] Aunque te entregue el reino, sin embargo, no renuncio a mi dignidad.”

Alfons I el batallador, rei d’Aragó germà de Ramir II on també té la creu d’Alcoraç com a símbol del seu regne, Aragó.

Quadre de Ramir II el monjo, l’últim rei d’Aragó (segle XII) quadre que fou encàrrec per la Diputació del General de Catalunya el 1587 a Filippo Ariosto, de Saragossa, on deixa ben clar que les armes del rei és la creu d’Alcoraç, no les 4 barres com afirmen falsament els pseudohistoriadors aragonesos moderns. El quadre no es va conservar, però s’ha transmès en les còpies de pintors àulics del segl…e XVII fetes per al Salón del Buen Retiro de Madrid.
Ramir II el Monjo va entregar el seu regne al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (segle XII) el qual es va prometre amb la filla de Ramir, llavors fou quan Aragó adoptà les 4 barres i quedà sota la governació de Barcelona i per tant de Catalunya, fins als decrets de nova planta (segle XVIII).

Fragment de Defensa de la patria del invencible martyr S.Laurencio Saragossa 1630 de Juan Francisco Andrés Uztárroz (Saragossa 1606 – Madrid 1653), on deixa clar que el símbol d’Aragó son 4 caps en una creu i el de Catalunya unes barres.

Fragment de Goncalode Illescas Dueñas (1521-1574) Historiapontifical y catholica. Volum 1 de Goncalode Illescas Dueñas (1521-1574) ,on deixa clar que el símbol de Catalunya son unes barres i el d’Aragó una creu.

Mapa de la península ibèrica de 1540 de Battista Agnese, on surt Catalonia, Hispania, Navarra i Granata però no Portugal ni Castella, ni tampoc ‘aragón’.

Mapa de la península ibèrica de 1505 d’Andrea Benincasa conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana, on apareix “Catalonia” en el lloc on en els mapes moderns posen ‘aragón’ o ‘corona de aragón’.

En la crònica de Pere Marsili (segle XIV) pare dominic del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II, anomena “rey de Cathalunya” a Jaume I:
Capitol XXXVII
Lo maestre del Espital per nom Huch de Fuyalalquer ab XV cavalers frares del seu orde, lo qual lo rey havia char e amich especial, e l’havia fet fer maestre en lo regne e en las suas terras per lo maestre major del dit orde, vench al rey de Cathalunya, e demaná sol parlar ab lo rey en presencia dels companyons, e dix: Senyor, pus Deus ha feta la vostra via ó carrera tant be estruga e bona, pregam la vostra pietat que acabets á nos ab los nobles e prelats que el nostre orde haja alcuna rosa en Malorcha.

La creu d’Alcoraç, és l’autèntic símbol nacional d’Aragó. Si els aragonesos tenen la bandera catalana és per que un dia Catalunya els dominava. Si en el futur volen continuar duent la bandera catalana, s’han d’incloure dins de la república catalana, sinó que deixin d’emprenyar-nos als catalans dient que la nostra bandera és la seva i que tornin als seus símbols propis.

Amb la dinastia dels Habsburg, en el regne de Catalunya quan estava dins del regne de les Espanyes, el català era l’única llengua oficial, junt amb el llatí.

A les Constitucions Catalanes, Volum Corts I, 1292, s’afirma que no es podrà separar el regne de Mallorca i els comtats Catalans del nord “de la dominatione Catalonie e dictorum regnorum Aragonum, Valentie et Comitatus Barchinone” de la dominació de Catalunya sobre els regnes d’Aragó, València i el Comtat de Barcelona, amb el qual queda clar que el nom de tot el reialme és Catalunya.

fragment del Cosmographiae uniuersalis Lib. VI. de Sebastian Münster, Holbein 1550, on es pot llegir:
Lisboa o Lissabon es capital de Portugal, com Granada a la Bética, Pamplona a Navarra o com Barcelona amb Aragò.

En el testament del rei Alfons I de Catalunya (1194) conegut com ‘Alfonso II de Aragón’, al seu fill que serà conegut com Pere I, deixa ben clar que el nom de tot el seu regne es diu Catalunya, el qual es composa pel comtat de Barcelona, el comtat del Rosselló, el comtat de Cerdanya, el comtat de Pallars i el regne d’Aragó.
” Illustrem filinm nienm Regem Petrum iustituo heredem
in toto Reguo meo… Aragonis cuin omnibus suis terminis et pertinentiis, et in toto comitatu Barchinoue cum omnibus terminis et pertine: itiis suis et cum omui suo Jure et directis, et in comi­tatu Rossilionis cum omnibus terminis suis et pertinentiis et in comitatu Ceritanie et Confluenti cum omnibus terminis et perti­ nentiis suis et cum omui jure suo et directis, et comitatu Palariensicuin omnibus terminis et pertinentiis suis et cum omui jure suo et directis, et in tota Cathalonia”.

Antic mapa de l’illa de Mallorca, on surt amb el seu escut propi, i amb el de Catalunya.

1554: Matteo Bandello a Novelle I: “Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città”.

Fragments del llibre anales de la corona de aragón del aragonès Jeronimo Zurita (segle XVI), on l’escriptor diu que el català era la llengua de les corts a Mallorca, Eivissa, Menorca, València, Aragó, Múrcia, Cerdenya, Sicília, Nàpols i parts d’Àfrica i Àsia.
I també diu que els primers furs del regne d’Aragó foren escrits en Català. Així com també diu que els reis d’Aragó parlaven i escrivien en Català, per ser Catalunya la seva antiquíssima pàtria.

Catalunya Insular Central – Mallorca

Documents sobre la localització dels antics consolats de mar Catalans. Si érem Aragó o Espanya llavors, com és que es deien Catalanes aquelles ambaixades marítimes? Llavors tampoc s’utilitzava ‘països catalans’ que apareix per primer cop al 1876, quin nom queda? Només Catalunya.

Recopilacions del llibre anales de la corona de aragón de l’escriptor aragonès Jeronimo Zurita (segle XVI).

“De allí adelante comenzó la nación catalana a ser estimada sobre todas en las empresas del mar; y con esta victoria y las otras que alcanzaron siendo su Almirante Roger de Láuria; no solo se defendió el Reyno de Sicilia y lo que se conquistó en Calabria y Basilicata; pero se puede decir co…n toda verdad, que se restauraron estos Reynos, que el Rey de Francia tubo yá por suyos, y quedaron los Catalanes con el señorío del mar”.
” Y algunos, con gran consideración advirtieron, como cosa de gran maravilla, que una nación (Cataluña) que de su naturaleza era tan limitada, que comunmente los estimaban por modestos y muy templados, en la guerra se volvieron tan pródigos de sus vidas y de sus haciendas que todo lo menospreciasen por el vano nombre de la libertad…”
“…porque el gran renombre de la nación catalana, que tan preciado y ensalzado era generalmente por todo el mundo…”
“…Tenía la nación catalana en aquellos tiempos muy grande contratación con África, Grecia, Rumania, Próximo Oriente…”
“…Porque la nación catalana que hasta entonces había contendido por la mar con písanos, venecíanos y genoveses, era muy temida.,.”
“…eran los catalanes, preferidos de toda otra nación en el ejercicio de las cosas marítimas…”

Recopilacions del llibre anales de la corona de aragón de l’escriptor aragonès Jeronimo Zurita (segle XVI).

“Huy és Mallorca una de les nobles ciutats del món, poblada tota de cathalans, tots d’onrrat lloch e bo”. – Crònica de Ramon Muntaner.

 

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfador…a. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)

Catalunya Insular Central – Mallorca