Caixa Catalana, una cooperativa financera independentista -l’assamblea fundacional tindrà lloc el pròxim 3 de setembre

Caixa Catalana, una cooperativa financera independentista a punt d’enlairar-se

Víctor Costa
Barcelona. Divendres, 19 d’agost de 2016

La nova Caixa Catalana, la primera entitat financera obertament independentista, ja està a punt d’enlairar-se. Es tracta d’una cooperativa de crèdit i treball sorgida des de baix, de “la iniciativa ciutadana i popular” i sense comptar amb “cap grup de poder, mediàtic, empresarial, polític o de cap mena” pretén fer reviure l’esperit de la caixa d’estalvis popular (la del boca-orella) o com a ells mateixos els agrada autodefinir-se: una “autèntica entitat financera amb vocació social i inclusiva, governada pels mateixos clients i treballadors”.

 Joan Olivé

Després de pràcticament dos anys perfilant el projecte de la nova Caixa Catalana, el seu fundador i antic autònom de Caixa Catalunya, Caixa d’Estalvis de Tarragona i la Caixa, Joan Olivé està ultimant els darrers detalls del full de ruta de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Sccl, que comptarà inicialment amb un capital social de 3.000 euros. De moment, ja hi ha data per l’assamblea fundacional que tindrà lloc el pròxim 3 de setembre a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB). Allà s’espera que s’aprovin els estatuts interns, es nombri el consell rector que estarà presidit pel mateix Olivé i es posin a debat les pròximes passes.

www.caixacatalana.cat

Esborrany d’estatuts de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Sccl

El full de ruta

Els temps del full de ruta estan molt ben estipulats però encara queda un llarg camí per recórrer fins arribar a “l’escenari optimista” del 2019 o 2020 en què la Cooperativa Catalana de Serveis Financers es converteix en la definitiva Caixa Catalana, Cooperativa de Crèdit.
Curt termini 

• Segon Semestre 2016: Campanya online de nous socis –100 euros pels particulars i 300 per les societats limitades–.
• Primer trimestre 2017: Aixecar la persiana “austera i moderna” de la cooperativa i començar així el circuit entre estalvi i concessió de crèdit.

Mig termini

• 2017-2019: Consolidar l’activitat de serveis financers pel territori, guanyar volum i experiència alhora que s’estableixen lligams amb iniciatives similars d’arreu d’Europa.

3 vies possibles

L’objectiu final és convertir-se en cooperativa de crèdit “el més aviat possible”. I per tal de agilitzar els passos d’aquesta “missió fonamental”, l’entitat financera està explorant totes les vies possibles que s’acaben resumint principalment en tres: aconseguir una llicència bancària del Banc Central Europeu (BCE), ampliar el capital social fins als 4,5/5 milions d’euros i negociar amb alguna cooperativa de crèdit europea per poder operar amb una llicència bancària de “caràcter internacional/compartit.”
D’aquest trident de possibilitats, la darrera sembla la més factible. O en qualsevol cas, la més propera ja que la nova Caixa Catalana ja es troba en “converses formals” amb una cooperativa de crèdit francès –no agrària–, de la qual n’espera aconseguir assessorament i suport tècnic.

Objectiu i identitat

Sota el lema “perquè primer són les persones” i “perquè ens importa el país”, la nova Caixa Catalana vol “tornar a començar i aixecar de nou el país.” En definitiva, recuperar l’espai de les caixes d’estalvi i complir així amb la seva funció social als territoris. Des de finançar autònoms, petits empresaris, aturats i entitats socials fins a donar suport a emprenedors, cooperatives i productors i o fins i tot, impulsar la internacionalització a mig termini d’exportadors i importadors catalans. 

Ara bé, en la persecució del seu objectiu, la primera entitat financera obertament independentista no vol renunciar tampoc als seus signes identitaris: total transparència, escala de sous ajustada, sense primes de rendiment o creixement, sense inversions variables, amb mentalitat austera en la despesa i sense càrrecs polítics en els òrgans rectors. Només falta conciliar objectiu i identitat, posant fil a l’agulla a la ruta amb xifres concretes. Si encara hi ha lloc per un capítol més en l’era de les caixes, el pròxim és, sense cap mena de dubte, fundar la nova Caixa Catalana

www.catalanasf.cat

Exempleado de banca recaudan fondos para abrir en 2018 una caja de ahorros independentista catalana

Un grupo de antiguos empleados del sector financiero y empresarios catalanes lanzarán en las próximas semanas una campaña a de recaudación de fondos a través de internet para dar los primeros pasos con los que abrir, en 18 meses, Caixa Catalana, una nueva caja de ahorros, abiertamente favorable a una Cataluña independiente.

Folletos sobre el proyecto de Caixa Catalana repartidos el pasado 11 de septiembre en Barcelona. – Imagen CAIXA CATALANA

• 

• Nicolás M. Sarries
• 16.11.2015Empresas

• El independentismo ya tiene fecha para su Caja: el próximo 3 de septiembre
  Economía y finanzas | Nicolás M. Sarries (19/08/2016)

Un grupo de antiguos empleados de banca y empresarios catalanes están ultimando el lanzamiento de una campaña de captación de fondos a través de internet (por medio de la plataforma Verkami, o similar) para abrir una nueva caja de ahorros abiertamente independentista en Cataluña en la primera mitad de 2018. Y es que los impulsores de este proyecto cooperativo esperan poder tener abierta su entidad, Caixa Catalana, en unos 18 meses.
“Nosotros hemos surgido desde abajo del todo. Somos extrabajadores, prejubilados, gente de la empresa, profesores… no tenemos ninguna dependencia de partidos políticos”, explica Joan Olivé, presidente de la Asociación por la Nueva Caixa Catalana, organización cuyo único objetivo es fundar dicha cooperativa de crédito. “Nos alimentamos con la energía del independentismo y, literalmente, vivimos en internet”, añade.
El embrión del proyecto, con apenas año de andadura, todavía debe afrontar algunas dificultades, como son los estudios de viabilidad, la captación de capital inicial y la obtención de una licencia para operar en un mercado regulado. Pese a las complicaciones, el boicot a la banca tradicional alentado por sectores independentistas a raíz de la carta conjunta de AEB y CECA contra la independencia de Cataluña ha revitalizado el proyecto. “Tenemos un 50% de la población catalana como target nuestro”, opina Olivé.
El objetivo de esta nueva caja de ahorros vendría a rescatar, en parte, el espíritu de las antiguas cajas de ahorro y cooperativas de crédito, en el sentido de conceder créditos a sectores con menor acceso al mismo, pequeñas empresas, etc. “Mientras el paro en Cataluña sea superior al 8%, especial y casi total dedicación a financiar el trabajo”, anticipan.
La licencia bancaria, ¿subcontratada?
Tras el proyecto, además de antiguos empleados de bancos y cajas de ahorros catalanas (todas absorbidas o convertidas en bancos privados), hay empresarios simpatizantes con el independentismo. Entre ellos, por ejemplo, dueños de compañías informáticas que prestan servicios a la banca tradicional.
En cuestión de semanas los promotores de Caixa Catalana planean iniciar la campaña de captación de fondos vía internet para juntar unos primeros 30.000 euros con los que elaborar los primeros “estudios de viabilidad económica y viabilidad jurídica”.
La gran dificultad, tal y como reconocen, será conseguir que el Banco Central Europeo les conceda una licencia bancaria con la que operar en el mercado y poder acceder a la liquidez del BCE. Aún así, sus impulsores explican que están buscando alternativas, como sería llegar a una alianza “con alguna cooperativa de crédito o raiffeisen banks [entidades cooperativas de origen alemán] ya existentes”.
4,5 millones de capital inicial
El plan de inicial de los promotores de esta caja independentista es lograr unos 45.000 socios que aporten 100 euros cada uno. Es decir, dar los primeros pasos con un capital inicial de 4,5 millones de euros, que estaría gestionado por personas ajenas a los promotores básicos del proyecto. Dicho capital “estará depositado en la Laboral Kutxa, con una administración mancomunada de 5-7 personas independientes, que serán responsables de que ese capital vaya exclusivamente destinado a la cooperativa”, explica Olivé, quien explica que además se pedirá un dinero extra “a fondo perdido” para administrar adecuadamente el capital.
Pese a su abierto independentismo, los impulsores de Caixa Catalana no quieren limitar su proyecto solo a Cataluña. “En España debería promoverse una nueva cooperativa de crédito popular, que bastante necesidad hay”, opina Olivé, quien se muestra a favor de trabajar en favor de iniciativas similares a nivel internacional.
http://vozpopuli.com/economia-y-finanzas/71458-exempleados-de-banca-recaudan-fondos-para-abrir-en-2018-una-caja-de-ahorros-independentista-catalana

Entrevista a Joan Olivé, empresari i fundador de Caixa Catalana

[Puede leer la entrevista en castellano aquí]                                                             (Dissabte, 29 de novembre del 2014)

Olivé: “Caixa Catalana hauria de ser una entitat protegides de les urpres dels polítics”
MARTA ESCOBAR MARTÍ
Després d’haver treballat durant molts anys com a autònom per Caixa Catalunya, la de Tarragona i la Caixa, l’empresari Joan Olivé va decidir donar la volta a la truita i registrar un domini a la xarxa sota el nom www.caixacatalana.cat, per després materialitzar el projecte creant una caixa ètica i transparent en mans del poble
Com i quan sorgeix la idea de crear Caixa Catalana?
Portava molt de temps donant-li voltes com a autònom i emprenedor perquè havia treballat molts anys amb Caixa Catalunya, la de Tarragona i la Caixa, durant l’època en què literalment, tenies una bona relació amb el personal de la teva sucursal, una relació de proximitat i confiança. Tot això se n’ha anat en orris. Avui dia, es més rellevant tenir un bon domini que la reserva feta per una marca comercial, així que vaig registrar el domini www.caixacatalana.cat perquè ningú no se’l pogués apropiar. Mentre el registrava, vaig tenir clar que la idea s’havia de difondre.
Amb quines dificultats s’estan trobant?
De moment estem sols en la fase de contactar per correu a professors universitaris i a alguns professionals, per tal de convocar-los a la primera trobada i posar en comú els diferents punts de vista. Encara no ha arribat l’hora de les dificultats.
Quin és l’objectiu de Caixa Catalana?
Esdevenir una caixa d’estalvis popular que operi amb unes despeses per comissions d’entre el 15 i el 25% de les que hi ha al mercat. Caixa Catalana hauria de treballar amb un personal amb sous absolutament transparents, amb un topall màxim, sense rebre bonificacions per rendiments immediats i que surtin publicats al web.
Una caixa ètica i transparent?
Sí. Caixa Catalana hauria de rendir comptes per totes les seves despeses: cada sou, cada lloguer, cada despesa per desplaçaments, cada contracte de manteniment, etc. i no es malgastaria en publicitat inútil perquè la tindríem garantida pel boca-orella. Hauria de ser una entitat absolutament austera, emmarcada en una cultura protestant/nòrdica i protegida dels polítics que hi voldrien posar les seves urpes.
Amb quants voluntaris compten?
En aquest moment encara no s’ha constituït el primer comitè de treball, però devem ser unes 50 persones interessades, provinents de diferents àmbits, però on son especialment benvinguts els economistes i advocats. També hi està treballant algun professor universitari reconegut, que no vol fer públic el seu nom fins que no engeguem el projecte. Som gent de Reus, Valls, Vic, Girona… i, fins i tot, un professor de València.
Quin és el seu full de ruta?
Convocar una primera trobada a la Facultat d’Economia de la UB per posar en comú els diferents punts de vista. Tenint en compte la volatilitat de la situació política, entenem que la societat catalana li podrà exigir al govern de la Generalitat, durant l’any 2015, que li sigui concedida a Caixa Catalana una llicència d’operació bancària, que segurament no seria reconeguda ni pel govern de Madrid ni per Brussel·les fins que no fóssim totalment independents.
Què els aportaria aquesta llicència?
Amb aquesta llicència hauríem de poder obrir una primera oficina de cara a públic a la primavera del 2016. Aquesta oficina de rodatge hauria d’operar físicament amb diners, captar estalvi, fer operacions d’empresa i començar a donar algun crèdit a emprenedors, a comerciants i a petites indústries. Tot, evidentment, emmarcat en les limitacions que tindríem al principi, tant de tipus legal, com financer. Per l’aspecte financer, s’haurà de fer una primera recaptació de diners que, després, s’haurien de poder convertir en títols de participació en la futura entitat.
Quina relació tenen amb el govern de la Generalitat?
En aquest moment encara no ens hem adreçat a la Generalitat. Si volem aixecar aquesta entitat de baix cap a dalt, només hi hem d’anar per demanar i exigir que ens sigui concedida la llicència d’activitat. Si volem que Caixa Catalana estigui lliure d’ingerències dels polítics ho hem de manegar la població de Catalunya aportant-hi treball, dedicació i, en el seu moment, un capital participatiu per fer-la possible.
Aquest projecte sorgeix arrel del procés sobiranista o pretén anar més enllà?
Ara tot està emmarcat en el procés sobiranista. El punt crític per aquest projecte és aconseguir la llicència d’operació, que en circumstàncies normals és una tasca que es pot allargar fins a deu anys!  Però al 2015 s’obre una finestra d’oportunitat excepcional perquè preveiem que durant molt de temps viurem en un gran impàs polític.
En quin futur s’emmarquen?  
Catalunya s’erigirà com a independent i prendrà decisions ja emmarcades en la seva independència. Madrid continuarà dient que no i que no, però no té prou força per xafar-nos. I Brussel·les farà com que hi és però sense ser-hi: ni intervé ni prohibeix. Per tant, durant uns mesos es viurà una situació excepcional que, precisament per ser magmàtica, permetrà que iniciatives com aquesta, que en altres èpoques estarien condemnades al fracàs i a l’obstrucció, puguin donar els seus fruits.
I a banda de la independència de Catalunya, què?
Si ampliem el focus de la situació política d’aquest moment, veiem que el projecte Caixa Catalana va molt més enllà d’assolir la independència. Es converteix literalment en una eina de la població, ocupant un espai que d’altra manera ocuparia una caixa d’estalvis dominada totalment pels polítics i amb una estructura de costos desmesurada.
Pots enviar el teu comentari sobre l’entrevista a l’empresari Joan Olivé a:
comentaris@laquestiocatalana.cat
http://laquestiocatalana.cat/Entrevistes/Joan-Olive/

Joan Olivé, vol crear un banc “al servei de Catalunya”revoltat contra les entitats financeres, impulsa des del 2014 una cooperativa de crèdit que capti “estalvi catalanista que treballi pel país”

ALBERT VIDAL Actualitzada el 01/05/2016 00:03

• 
    Joan Olivé, impulsor de Caixa Catalana / RUTH MARIGOT Joan Olivé, impulsor de Caixa Catalana / RUTH MARIGOT

Joan Olivé era el 2014 un aturat de 56 anys que col·laborava amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Alt Camp. Un matí li va tocar anar a aturar un desnonament. Parat enmig del carrer, en una urbanització on tenia la casa “un paleta que havia comprat una casa per sobre de les seves possibilitats”, esperava els Mossos d’Esquadra i s’escoltava la història d’un extreballador de Caixa Tarragona que acabava de prejubilar-se. “Em va posar el cap com un timbal explicant-me tota la putrefacció que havia vist”, recorda ara. Poc després, i mentre anava creixent en ell la convicció de ser un català emprenyat, va assistir a una conferència de la monja Teresa Forcades, que va defensar que caldria “reinventar les caixes de pensions en el seu vessant més positiu”.

Olivé, persona entusiasta i vehement que no para de gesticular, de manera que dificulta fins i tot la feina del fotògraf, treballava en el món d’internet i va fer una consulta ràpida: el domini CaixaCatalana.cat estava lliure. “Caixa.cat no estava lliure, el deu tenir algú per tocar la pera”, protesta. Així, pels 29,5 euros que costava el domini, va convertir-se en un modern Sísif de les finances catalanes: es va proposar crear una nova caixa d’estalvis.

Des del primer dia sabia que no seria fàcil: es va posar en contacte amb diferents economistes i professors d’universitat per comentar-los el projecte molt conscient que “les caixes havien caigut com mosques, només a Catalunya en van desaparèixer nou”. Va ser en aquesta fase quan va contactar amb Joan Ramon Sanchis, catedràtic de la Universitat de València, expert en economia cooperativa i autor de ¿Es posible un mundo sin bancos? Aquest expert li va donar un consell: oblidar-se de la possibilitat de muntar una caixa d’estalvis i apostar per una cooperativa de crèdit. A l’altra banda del telèfon, Sanchis explica a l’ARA el perquè del consell.

“Seria molt difícil que el Banc d’Espanya creés una nova fitxa bancària per a una caixa d’estalvis”

Joan Ramon Sanchis Catedràtic de la Universitat de València

“Amb la llei de caixes del desembre del 2013, les caixes d’estalvis han d’estar per sota dels 10.000 milions en actius i han de tenir una quota de dipòsits inferior al 35%”, explica. Conscient que el projecte de Caixa Catalana és molt més modest que això, Sanchis afegeix un argument més. “Sempre he defensat que la desaparició de les caixes d’estalvis es va produir perquè el Banc d’Espanya va seguir un full de ruta de polítics i banquers; seria molt difícil que el Banc d’Espanya creés una nova fitxa bancària per a una caixa d’estalvis”, admet.

Així, Caixa Catalana segueix fent el seu camí amb el mateix objectiu formal però amb una forma diferent: ara l’objectiu és ser el 2019 una cooperativa de crèdit; però abans, el 2017, obrir la persiana ja com una cooperativa de serveis financers, el que es coneix com un banc a l’ombra. Olivé ho explica gràficament: “És com un banc de sang, on no pots donar més del que tens”.

Per fer possible aquest projecte, a Olivé i al centenar d’activistes que ara mateix estan involucrats en el producte, els calen cinc milions d’euros. “¿Et sembla molt?”, pregunta Olivé. “Doncs per obrir un banc és pitjor, calen 18 milions!” La quantitat que necessita la vol assolir arribant a 50.000 persones que aportin 100 euros cadascuna. Això seria per arrencar: després vindria el veritable objectiu d’Olivé. “Captar estalvi catalanista dels catalans de la Meridiana [en referència als sectors sobiranistes], que mirarem de remunerar amb un 0,3% o 0,5% d’interès”. D’aquests diners, un 20% els haurien de reservar per a contingències.

Olivé és ben conscient que el que demana no és fàcil. Ho diu ell mateix en veu alta: “Estem demanant que ens confiïn els estalvis sent conscients que no els podrem garantir els 100.000 euros que sí que els garanteixen altres entitats en cas de fallida”, diu, en referència al fet que una cooperativa de serveis financers quedaria fora del Fons de Garantia de Dipòsits, almenys fins que fos una cooperativa de crèdit (tot i que les cooperatives de crèdit no sempre estan al Fons de Garantia de Dipòsits). Quan se li fa notar que demanar els estalvis dels clients sense aquesta garantia és difícil, Olivé s’encén: “I què? No es pot fer més. Vés a parlar amb els preferentistes, no seríem els primers que tenim un problema així”, exclama.

“Nosaltres donaríem crèdits a projectes d’autoocupació i a empreses de fins a tres treballadors”

Joan Olivé Impulsor de Caixa Catalana

La causa, en qualsevol cas, s’ho val: Olivé i la resta de l’equip de Caixa Catalana somien en una entitat que posi els seus recursos “al servei de Catalunya”. Així ho explica: “Quin és el principal problema que tenim? L’atur. Doncs nosaltres donaríem crèdits a projectes d’autoocupació i a empreses de fins a tres treballadors”. Segons diu, no finançarien “ni totxo ni préstecs al consum”, seguint models que ja existeixen a Europa. Precisament aquest és un dels objectius a mitjà termini del projecte: “Trobar nòvia a Europa” per tenir una llicència bancària internacional compartida. De moment, ja s’han posat en contacte amb una entitat francesa, una d’austríaca i una d’alemanya.

Olivé, l’ànima del projecte, explica sense embuts que va deixar els estudis als 14 anys. Això no el frena. Diu que hi ha una “gran bossa de directius bancaris expulsats del mercat laboral de la crisi” que es podrien encarregar de la gestió. I afegeix un desig: “No saps el que donaria per poder viatjar al 1904 i veure com va començar la Caixa de Pensions”.

http://www.ara.cat/suplements/emprenem/Laturat-crear-banc-servei-Catalunya_0_1568843120.html