Aixó sembla el mercat de Calaf,La llegenda del Mercat de Calaf per Apel·les Mestres (1854-1936):
Aixó sembla el mercat de Calaf,La llegenda del Mercat de Calaf per Apel·les Mestres (1854-1936):
La llegenda del Mercat de Calaf ha arribat fins a nosaltres gràcies a Apel·les Mestres (1854-1936): escriptor i poeta, dibuixant satíric i gran il·lustrador, excursionista, jardiner notable i un dels pares del modernisme català.
Doncs bé, el 1895 Apel·les Mestres publica el volum ‘Tradicions’ dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de Barcelona; recollides i escrites per l’autor, el núm. 101 duu el títol “El mercat de Calaf” i la llegenda original del mercat de Calaf diu així -l’escriptor Josep Maria Solà n’ha actualitzat l’ortografia i la sintaxi prefabriana de Mestres-:
La llegenda del Mercat de Calaf ha arribat fins a nosaltres gràcies a Apel·les Mestres (1854-1936): escriptor i poeta, dibuixant satíric i gran il·lustrador, excursionista, jardiner notable i un dels pares del modernisme català.
Doncs bé, el 1895 Apel·les Mestres publica el volum ‘Tradicions’ dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de Barcelona; recollides i escrites per l’autor, el núm. 101 duu el títol “El mercat de Calaf” i la llegenda original del mercat de Calaf diu així -l’escriptor Josep Maria Solà n’ha actualitzat l’ortografia i la sintaxi prefabriana de Mestres-:
El mercat de Calaf havia estat altre temps un dels mercats més importants de Catalunya; no obstant això, no és pas a la concurrència que cridava, ni al diner que feia córrer a allò que deu la seva celebritat.
No, no és la seva importància mercantil sinó un incident extraordinari el que li donà la fama que va perpetuant-se de segle en segle.
Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels més rigorosos, i amb tot i ser-ho tant, en vingué un tan sobtat, tan superior a tots els haguts i per haver, que un dia de mercat, quan tota la plaça era plena de bestiar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir dels llavis.
Tothom tractava i contractava, tothom demanava i oferia, però no se sentia res; i com havia de sentir-se si, com us dic, al moment de brotar es glaçaven les paraules!
Però el dia anà avançant, cobrà força el sol i a la fi començà el desglaç per allà a migdia; i així com s’anà desglaçant l’aigua, s’anaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça!
!Ah, fillets de Déu! Us l’imagineu el rebombori que es produí de cop i volta?
“Quant d’aquest matxo? -Compreu-me aquest porc! -Tres unces! -Vint-i-quatre dobles! -Aquest parell de bous queda per mi! -Ja us el podeu mirar per tots cantons. -Set unces. -No tira pas guitzes? -Ni mitja dobla menys!” Etc, etc.
És a dir, que entre les paraules que es deglaçaven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xivarri i tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles.
Doncs bé, el 1895 Apel·les Mestres publica el volum ‘Tradicions’ dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de Barcelona; recollides i escrites per l’autor, el núm. 101 duu el títol “El mercat de Calaf” i la llegenda original del mercat de Calaf diu així -l’escriptor Josep Maria Solà n’ha actualitzat l’ortografia i la sintaxi prefabriana de Mestres-:
El mercat de Calaf havia estat altre temps un dels mercats més importants de Catalunya; no obstant això, no és pas a la concurrència que cridava, ni al diner que feia córrer a allò que deu la seva celebritat.
No, no és la seva importància mercantil sinó un incident extraordinari el que li donà la fama que va perpetuant-se de segle en segle.
Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels més rigorosos, i amb tot i ser-ho tant, en vingué un tan sobtat, tan superior a tots els haguts i per haver, que un dia de mercat, quan tota la plaça era plena de bestiar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir dels llavis.
Però el dia anà avançant, cobrà força el sol i a la fi començà el desglaç per allà a migdia; i així com s’anà desglaçant l’aigua, s’anaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça!
!Ah, fillets de Déu! Us l’imagineu el rebombori que es produí de cop i volta?
“Quant d’aquest matxo? -Compreu-me aquest porc! -Tres unces! -Vint-i-quatre dobles! -Aquest parell de bous queda per mi! -Ja us el podeu mirar per tots cantons. -Set unces. -No tira pas guitzes? -Ni mitja dobla menys!” Etc, etc.
És a dir, que entre les paraules que es deglaçaven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xivarri i tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada