Iñaki Anasagasti: “El Rei no serveix per a res”- El Estado Español se gasta 92.000 euros en dos cuadros y esculturas del rey Felipe VI
Iñaki Anasagasti: “El Rei no serveix per a res”- El Estado Español se gasta 92.000 euros en dos cuadros y esculturas del rey Felipe VI
Iñaki Anasagasti: “El Rei no serveix per a res”
L’exsenador del PNB avisa en aquesta entrevista amb ‘El Món’ que “l’Estat intentarà portar el procés català per la via penal”
per Nerea Rodríguez – Enviada especial a Euskadi 23/09/2016
Iñaki Anagasti (Cumaná, Veneçuela, 1947) va ser diputat al Parlament basc i durant molts anys ha estat al Congrés dels Diputats i posteriorment al Senat com a representant del PNB. Parlem amb ell en un hotel de Bilbao sobre política basca, catalana i espanyola, i vaticina que el següent pas que donarà l’Estat serà portar el procés català per la via penal: “No és només que puguin inhabilitar a un polític, sinó que ens preguntem què passarà si inhabiliten funcionaris”, assenyala. Anasagasti no té pèls a la llengua quan se li pregunta per la monarquia: “No serveix per a res. El Rei està entorpint la possibilitat de que Espanya tingui una elecció de president del govern normal, com a Euskadi”, afirma amb contundència.
Del règim del 78, una de les institucions més importants era la monarquia. Ara que Espanya porta pràcticament un any sense govern, de què serveix la monarquia?
Jo he denunciat això. És evident que no té cap paper, absolutament cap. No serveix per a res. Per a escollir lehendakari, cal majoria en primera volta, i si no hi és, és el més votat. I no hi ha cap problema com a Espanya. I aquest procediment no es pot aplicar a Espanya pel Rei. El Rei està entorpint la possibilitat de que Espanya tingui una elecció de president del govern normal, com a Euskadi. Perquè el Rei ha de fer la ronda de consultes, proposar un candidat, etc. Com que ha de tenir un paper, ara no és només que el Rei no faci res, sinó que molesta.
I com es pot justificar, doncs, la despesa que suposa la monarquia davant dels ciutadans?
És injustificable. Només es pot justificar dient que és una herència del franquisme. No té cap raó de ser. A més, quan argumenten que Felip VI té una molt bona formació, es que té nassos, perquè li hem pagat entre tots els estudis. Si a sobre no hagués après anglès o francès amb tots els diners que ens ha costat… En tot cas hauria d’haver après abans català i èuscar.
Vostè ha estat molts anys a Madrid, com ha vist l’evolució del catalanisme allà?
Abans CiU tenia l’objectiu de ser influent a Madrid. Però jo he vist passar el grup de CiU de 18 a diputats al Congrés a on és ara, al grup mixt. Això m’ha cridat molt l’atenció. I també veure com UDC, que és un partit històric, quasi ha desaparegut… Però jo crec que Unió té el seu espai. El panorama polític català ara està revolucionat. D’altra banda, he de dir que no m’argada gens Francesc Homs. Em sembla que és un portaveu dolent, i n’he conegut molts.
Hi ha hagut, per tant, un cert declivi del catalanisme a Madrid?
Sí. El PNB va haver de posar en marxa tota l’autonomia, i no teníem el concert econòmic per a Guipúscoa i Biscaia, perquè no ens l’havien tornat després que Franco el tragués. Nosaltres el reivindicàvem i vam patir la pressió de Jordi Pujol sobretot dient que no calia reinvindicar això, perquè no hi havia res pitjor que la recaptació i que, per tant, que recaptés Madrid i que nosaltres gastéssim. Però nosaltres deiem que teníem l’experiència història que qui recapta, mana. Com no es posava en marxa l’autonomia, ens vam retirar del Congrés dels Diputats durant sis mesos. I quan veig a Homs treure pit, penso: “Doncs retira’t del Congrés, si ets tan valent no hi vagis volent pactar amb uns i altres! Si vols desconnectar-te, ho tens fàcil: marxa. Què nassos fas a Madrid al Grup Mixt?”
Precisament Francesc Homs està imputat per la consulta del 9 de novembre…
Sí, i a una persona que està imputada per aquest motiu cal donar-li tot el suport.
Com veu el PNB ara a Madrid?
A nosaltres ens interessa un poder dèbil a Madrid i ara el PP ho és. Sempre hem intentat escombrar cap a casa, però som pocs. La frase de Pujol de “fer país” és clau. Ens acusen de ser gradualistes, però aquest gradualisme ens ha donat centralitat sense perdre l’objectiu final.
Els jeltzales poden facilitar o dificultar les coses a Madrid. Vostè què pensa que hauria de fer el seu partit?
En aquesta legislatura ens interessa un PP dèbil, entre d’altres coses perquè hem de neutralitzar a Ciutadans, pel concert econòmic, i l’única manera de fer-ho és tenir força a Madrid i negociar amb qui mana. Jo crec que cal estar molt oberts i veure què podem fer.
Per tant, vostè és favorable a investir un president del PP?
Jo a la vida he fet de tot, i no em poso la capa de la puresa. Però sé que Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es diferencien per molt poques coses: són partits espanyols amb l’objectiu de vertebrar Espanya, i jo sóc d’un partit nacionalista que vol enfortir Euskadi. Però he de negociar amb qui té el poder.
Abans CiU tenia l’objectiu de ser influent a Madrid. Però jo he vist passar el grup de CiU de 18 a diputats al Congrés a on és ara, al grup mixt. Això m’ha cridat molt l’atenció. I també veure com UDC, que és un partit històric, quasi ha desaparegut… Però jo crec que Unió té el seu espai. El panorama polític català ara està revolucionat. D’altra banda, he de dir que no m’argada gens Francesc Homs. Em sembla que és un portaveu dolent, i n’he conegut molts.
Hi ha hagut, per tant, un cert declivi del catalanisme a Madrid?
Sí. El PNB va haver de posar en marxa tota l’autonomia, i no teníem el concert econòmic per a Guipúscoa i Biscaia, perquè no ens l’havien tornat després que Franco el tragués. Nosaltres el reivindicàvem i vam patir la pressió de Jordi Pujol sobretot dient que no calia reinvindicar això, perquè no hi havia res pitjor que la recaptació i que, per tant, que recaptés Madrid i que nosaltres gastéssim. Però nosaltres deiem que teníem l’experiència història que qui recapta, mana. Com no es posava en marxa l’autonomia, ens vam retirar del Congrés dels Diputats durant sis mesos. I quan veig a Homs treure pit, penso: “Doncs retira’t del Congrés, si ets tan valent no hi vagis volent pactar amb uns i altres! Si vols desconnectar-te, ho tens fàcil: marxa. Què nassos fas a Madrid al Grup Mixt?”
Precisament Francesc Homs està imputat per la consulta del 9 de novembre…
Sí, i a una persona que està imputada per aquest motiu cal donar-li tot el suport.
Com veu el PNB ara a Madrid?
A nosaltres ens interessa un poder dèbil a Madrid i ara el PP ho és. Sempre hem intentat escombrar cap a casa, però som pocs. La frase de Pujol de “fer país” és clau. Ens acusen de ser gradualistes, però aquest gradualisme ens ha donat centralitat sense perdre l’objectiu final.
Els jeltzales poden facilitar o dificultar les coses a Madrid. Vostè què pensa que hauria de fer el seu partit?
En aquesta legislatura ens interessa un PP dèbil, entre d’altres coses perquè hem de neutralitzar a Ciutadans, pel concert econòmic, i l’única manera de fer-ho és tenir força a Madrid i negociar amb qui mana. Jo crec que cal estar molt oberts i veure què podem fer.
Per tant, vostè és favorable a investir un president del PP?
Jo a la vida he fet de tot, i no em poso la capa de la puresa. Però sé que Mariano Rajoy i Pedro Sánchez es diferencien per molt poques coses: són partits espanyols amb l’objectiu de vertebrar Espanya, i jo sóc d’un partit nacionalista que vol enfortir Euskadi. Però he de negociar amb qui té el poder.
Tot sembla indicar que PNB, EH Bildu i Podemos sumarà una majoria important en el Parlament basc després del 25S. Creu que es pot iniciar llavorsa Euskadi un procés paral·lel al català?
Tot això serà interessant. Fins ara teníem un EH Bildu molt ostatge d’ETA i del passat. I en aquesta campanya estem veient un nou Bildu: les candidates són dones i mediàtiques. Han canviat i han vist que la societat també ha canviat, i que no poden estar tot el dia parlant dels presos, perquè és un tema del passat, que cal resoldre, però que no és el més determinant en aquesta societat. Podemos no sabem què és. Així que estem molt a l’expectativa, i a seguir avançant però amb passos lògics. I sobretot no buscarem una confrontació directa per terra, mar i aire que paralitzi la societat. Veig la possibiliat de ballar amb tothom.
I què n’opina de la proposta de “gran acord de país” que fa EH Bildu?
Ells han de rebaixar les posicions. No poden anar donant lliçons quan venen d’un fracàs immens donant suport durant 40 anys a la lluita armada.
Veu a Euskadi preparada per iniciar un procés com el català?
Estem molt expectants del que passa a Catalunya. Volem saber fins a on penalment es resistirà. No és només que puguin inhabilitar a un polític, sinó que ens preguntem què passarà si inhabiliten funcionaris. Jo crec que aquest serà el següent pas que donaran a Catalunya, intentaran portar la qüestió per la via penal.
El lehendakari Íñigo Urkullu ha dit aquests darrers dies que les vies unilaterals no porten enlloc i que els catalans haurien d’evitar el frontisme. Està d’acord amb aquesta visió?
Sí, i no entenc perquè ha generat tanta polèmica. CiU ha passat d’un extrem a l’altre, sense solució de continuïtat. Em crida molt l’atenció el cas del conseller Jané, que era l’espanyol més espanyol que vaig trobar a Madrid, i ara el veig independentista compromès. No em crec allò i tampoc això.
Les enquestes diuen que a Euskadi el suport a la independència ha disminuït.
Doncs consultem-ho! Si a Madrid es pensa això i, per tant, no hi ha por, anem a comprovar-ho i organitzem un referèndum. Però no ens deixaran. Això és guerra d’ombres.
A Catalunya, però, sí que s’ha intentat fer un referèndum pactat amb l’Estat espanyol i no ha estat possible. Quan la via bilateral no funciona, què s’ha de fer?
El problema és que Catalunya parteix de la base d’un pèssim Estatut, molt mal negociat. El poble català ha de reivindicar tot el que vulgui. Jo vaig ser a la Diada de l’any 2012 i vaig veure que era un poble en marxa. Des de Madrid no es va saber interpretar aquesta Diada i, a més, CiU va anar a la confrontació directe. I ara ens trobem amb un bloqueig que tant de bo es resolgui amb un finançament i un nou Estatut. Crec que s’ha de tornar a l’origen de la transició: abans només hi havia dues nacions, que eren la catalana i la basca. Però l’Estat no va voler apostar per dues nacions, i al final no resolen dos problemes, sinó que n’han creat 17, perquè com financien tot això? El nostre és un model confederal, que no federal: hi ha tres nacions només, la basca, la catalana i l’espanyola, i la resta és un muntatge. I si no s’arriba a això, hi haurà tensió.
Vostè planteja una via bilateral, d’acord amb l’Estat. Però tot sembla indicar que la resposta és negativa des de Madrid…
Hi ha dues vies llavors: la lluita armada, totalment descartada; i la resistència civil.
Ara es planteja a Catalunya la celebració d’un Referèndum Unilateral d’Independència (RUI). Quina opinió li mereix aquesta possibilitat?
Això com a idea és molt bona i maca, i jo la subscric, però quan el dia després es comenci a perseguir la gent penalment, resistiran? Potser els polítics sí, però els funcionaris… I poden suspendre l’autonomia, i els que viuen d’això què? Aguantaran això? És la gran pregunta.
Veu una Catalunya i una Euskadi independents?
Les veig interdepenents, però amb personalitat pròpia reconeguda. Però independent com els antics Estats, no. M’agradaria però ho veig molt difícil, sobretot en aquest context globalitzat. M’agradaria anar el menys possible a Madrid, això sí. Nosaltres hem demostrat que ens sabem governar a nosaltres mateixos i que ho fem millor que els espanyols.
http://elmon.cat/noticia/170465/inaki-anasagasti-el-rei-no-serveix-per-a-res
Tot això serà interessant. Fins ara teníem un EH Bildu molt ostatge d’ETA i del passat. I en aquesta campanya estem veient un nou Bildu: les candidates són dones i mediàtiques. Han canviat i han vist que la societat també ha canviat, i que no poden estar tot el dia parlant dels presos, perquè és un tema del passat, que cal resoldre, però que no és el més determinant en aquesta societat. Podemos no sabem què és. Així que estem molt a l’expectativa, i a seguir avançant però amb passos lògics. I sobretot no buscarem una confrontació directa per terra, mar i aire que paralitzi la societat. Veig la possibiliat de ballar amb tothom.
I què n’opina de la proposta de “gran acord de país” que fa EH Bildu?
Ells han de rebaixar les posicions. No poden anar donant lliçons quan venen d’un fracàs immens donant suport durant 40 anys a la lluita armada.
Veu a Euskadi preparada per iniciar un procés com el català?
Estem molt expectants del que passa a Catalunya. Volem saber fins a on penalment es resistirà. No és només que puguin inhabilitar a un polític, sinó que ens preguntem què passarà si inhabiliten funcionaris. Jo crec que aquest serà el següent pas que donaran a Catalunya, intentaran portar la qüestió per la via penal.
El lehendakari Íñigo Urkullu ha dit aquests darrers dies que les vies unilaterals no porten enlloc i que els catalans haurien d’evitar el frontisme. Està d’acord amb aquesta visió?
Sí, i no entenc perquè ha generat tanta polèmica. CiU ha passat d’un extrem a l’altre, sense solució de continuïtat. Em crida molt l’atenció el cas del conseller Jané, que era l’espanyol més espanyol que vaig trobar a Madrid, i ara el veig independentista compromès. No em crec allò i tampoc això.
Les enquestes diuen que a Euskadi el suport a la independència ha disminuït.
Doncs consultem-ho! Si a Madrid es pensa això i, per tant, no hi ha por, anem a comprovar-ho i organitzem un referèndum. Però no ens deixaran. Això és guerra d’ombres.
A Catalunya, però, sí que s’ha intentat fer un referèndum pactat amb l’Estat espanyol i no ha estat possible. Quan la via bilateral no funciona, què s’ha de fer?
El problema és que Catalunya parteix de la base d’un pèssim Estatut, molt mal negociat. El poble català ha de reivindicar tot el que vulgui. Jo vaig ser a la Diada de l’any 2012 i vaig veure que era un poble en marxa. Des de Madrid no es va saber interpretar aquesta Diada i, a més, CiU va anar a la confrontació directe. I ara ens trobem amb un bloqueig que tant de bo es resolgui amb un finançament i un nou Estatut. Crec que s’ha de tornar a l’origen de la transició: abans només hi havia dues nacions, que eren la catalana i la basca. Però l’Estat no va voler apostar per dues nacions, i al final no resolen dos problemes, sinó que n’han creat 17, perquè com financien tot això? El nostre és un model confederal, que no federal: hi ha tres nacions només, la basca, la catalana i l’espanyola, i la resta és un muntatge. I si no s’arriba a això, hi haurà tensió.
Vostè planteja una via bilateral, d’acord amb l’Estat. Però tot sembla indicar que la resposta és negativa des de Madrid…
Hi ha dues vies llavors: la lluita armada, totalment descartada; i la resistència civil.
Ara es planteja a Catalunya la celebració d’un Referèndum Unilateral d’Independència (RUI). Quina opinió li mereix aquesta possibilitat?
Això com a idea és molt bona i maca, i jo la subscric, però quan el dia després es comenci a perseguir la gent penalment, resistiran? Potser els polítics sí, però els funcionaris… I poden suspendre l’autonomia, i els que viuen d’això què? Aguantaran això? És la gran pregunta.
Veu una Catalunya i una Euskadi independents?
Les veig interdepenents, però amb personalitat pròpia reconeguda. Però independent com els antics Estats, no. M’agradaria però ho veig molt difícil, sobretot en aquest context globalitzat. M’agradaria anar el menys possible a Madrid, això sí. Nosaltres hem demostrat que ens sabem governar a nosaltres mateixos i que ho fem millor que els espanyols.
http://elmon.cat/noticia/170465/inaki-anasagasti-el-rei-no-serveix-per-a-res
El Consejo de Estado se gasta 92.000 euros en dos cuadros y esculturas del rey Felipe VI
El Consejo de Estado ha encargado la realización de un retrato pictórico de s.m. el rey Felipe VI por un importe de 68.200 euros (impuestos incluidos), según publica la web de la Plataforma de la Contratación del Estado (ver enlace)
El contrato, según informa infoLibre, negociado sin publicidad y con tramitación ordinaria, se adjudicó el pasado mes de junio y tiene un plazo de seis meses para la entrega de la obra.
El encargado de realizar esta obra pictorica será Hernán Cortés Moreno (Cádiz, 1953) quien ya ha pintadado varios retratos el rey Felipe VI para el Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo y la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, según consta en la biografía publicada en su propia página web
Otro retrato al óleo, dos marcos y esculturas por 24.090 euros
Por otra parte, a primeros de septiembre, la dirección General del Servicio Exterior, resolvió contratar un retrato al óleo del rey Felipe VI por un importe de 13.500 euros, adjudicado a Rocio Gella Rodero (ver enlace)
La dirección General del Servicio Exterior, resolvió también la adquisición de dos marcos para los retratos de Felipe VI y doña Letizia para la Escuela Diplomática, por un importe de 1.500 euros y adjudicado a Mª del Camen Olarra Barinaga (ver enlace)
En el mes de junio, a través de la Jefatura de Administración Económica del Cuarto Militar de S.M. el Rey y Guardia Real, se resolvió también la confección de dos esculturas de s.m. el rey Felipe VI, por un importe de 9.090 euros, adjudicado a Salvador Amaya Sánchez (ver enlace)
- Title : El Consejo de Estado se gasta 92.000 euros en dos cuadros y esculturas del rey Felipe VI
- Posted by :
- Date : 21.9.16
- Labels : ACTUALIDAD
- http://www.ecorepublicano.es/2016/09/el-consejo-de-estado-se-gasta-92000.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada