Pintades amb amenaces de mort contra Jordi Borràs ,el 2015 el ultradretà Pedro Chaparro feu una crida per agredir al fotoperiodista
Pintades amb amenaces de mort contra Jordi Borràs ,el 2015 el ultradretà Pedro Chaparro feu una crida per agredir al fotoperiodista
Pintades amb amenaces de mort contra Jordi Borràs a Buc de Llibres
La llibreria de Mataró apareix amb pintades contra el fotoperiodista, que hi protagonitza un acte aquest dilluns i que ha investigat i denunciat l’activitat de l’extrema dreta del país
Foto: CUP
La llibreria Buc de Llibres ha aparegut aquest dilluns al matí amb pintades amb amenaces de mort al fotoperiodista Jordi Borràs, que té previst presentar-hi el seu darrer llibre aquesta mateixa tarda. La pintada a l’establiment, situat a la Muralla del Tigre, resa “Jordi Borràs, muerto” i “Arriba España”. L’acte ha estat denunciat per la CUP, que també ha patit pintades al seu local, tal i com ha posat de manifest el partit a les xarxes socials.
Jordi Borràs és il·lustrador i fotoperiodista i treballa amb diversos mitjans de comunicació del país. Actualment té editats tres títols, “Warcelona”, “Desmuntant Societat Civil Catalana” i “La cara B, una altra mirada al procés”. Aquest dilluns, a les 19.30h, té previst ser a Buc de Llibres per parlar d’algunes celebracions que es fan durant la diada del 12 d’octubre, entre d’altres temes. Borràs ha destacat al llarg de la seva trajectòria per les seves investigacions i denúncies sobre les activitats dels moviments de l’extrema dreta del país.
http://www.capgros.com/cultura/llibres-i-activitats-literaries/pintades-amb-amenaces-de-mort-contra-jordi-borras-a-buc_706039_102.html
29 octubre 2015Jordi Borràs és il·lustrador i fotoperiodista i treballa amb diversos mitjans de comunicació del país. Actualment té editats tres títols, “Warcelona”, “Desmuntant Societat Civil Catalana” i “La cara B, una altra mirada al procés”. Aquest dilluns, a les 19.30h, té previst ser a Buc de Llibres per parlar d’algunes celebracions que es fan durant la diada del 12 d’octubre, entre d’altres temes. Borràs ha destacat al llarg de la seva trajectòria per les seves investigacions i denúncies sobre les activitats dels moviments de l’extrema dreta del país.
http://www.capgros.com/cultura/llibres-i-activitats-literaries/pintades-amb-amenaces-de-mort-contra-jordi-borras-a-buc_706039_102.html
Amenaces de mort contra el fotoperiodista Jordi Borràs a Gavà
La ultradreta reapareix a Gavà amb una amenaça de mort dirigida a Jordi Borràs
JOAN PRAT 26/10/2015 Setmanari Directa
La Fira d’Economia Solidària posa sobre la taula 136 projectes per “reapropiar-se de la vida”Jimmy Morales, de ‘pallasso’ de la televisió a president de Guatemala
El dissabte 24 d’octubre al matí, van aparèixer diverses pintades signades amb les inicials de Democràcia Nacional Joven (DNJ) a la porta de l’Ateneu Popular La Màquia de Gavà (Baix Llobregat) que amenaçaven de mort el fotoperiodista Jordi Borràs. Borràs és un fotògraf especialitzat a cobrir moviments socials i extrema dreta. Recentment, ha publicat el llibre Plus Ultra, en què exposa una col·lecció de retrats d’actes i militants d’extrema dreta actius a l’Estat espanyol i les seves connexions amb la política i les formacions institucionals. El mateix dissabte a la tarda, es feia una xerrada-presentació del seu llibre a La Màquia, un centre vinculat a l’esquerra independentista de Gavà, que va comptar amb la presència del fotoperiodista.
En concret, van aparèixer pintades a la tanca i les parets del voltant de La Màquia, en què es podia llegir el missatge “Jordi Borràs Mort” (sic.), signat amb les inicials de la branca juvenil del grupuscle d’extrema dreta Democracia Nacional. Les amenaces d’aquesta formació ultradretana cap a aquest fotògraf no són noves i se sumen a les pintades que van aparèixer a les seus de Convergència Democràtica de Catalunya i de l’Assemblea Nacional Catalana a Granollers només tres dies abans dels fets de Gavà. Prèviament, Borràs ja havia rebut una amenaça directa del secretari general de DNJ Pedro Chaparro –que va instar a clavar-li “una bona hòstia”– durant l’acte feixista del 12 d’octubre d’enguany a Montjuïc (Barcelona) i una llarga llista d’intimidacions més o menys explícites a través de les xarxes socials.
“No ve de nou, això. Des de fa un parell d’anys, rebo missatges amenaçadors constantment des de diferents perfils de Twitter vinculats a Democràcia Nacional”, ha comentat Jordi Borràs a la Directa. Borràs ha reafirmat, tant a aquest mitjà com a les organitzadores de la xerrada de Gavà, que aquestes amenaces no eren un motiu per no atendre la invitació feta des de La Màquia.
En finalitzar l’acte, les organitzadores de la xerrada van donar un rodet i una galleda de pintura a Borràs, que, juntament amb militants d’Arran de Gavà, van tapar les pintades i, al seu lloc, van pintar un petit mural de temàtica antifeixista
Emilio Domínguez, soci de La Màquia, ha explicat a aquest mitjà: “Quan han vist les pintades, diverses companyes de l’Ateneu s’han coordinat amb la gent dels moviments socials del poble i de Viladecans per assegurar que no hi hagi problemes derivats de la possible presència de feixistes a la xerrada. També hem fet difusió d’aquesta agressió via xarxes per denunciar les pràctiques d’aquesta gent”. El mateix Jordi Borràs va publicar les pintades amb amenaces que han aparegut a l’ateneu independentista de Gavà al seu perfil de Twitter. Finalment, la xerrada es va acabar fent i hi van assistir 75 persones. En finalitzar l’acte, les organitzadores de la xerrada van donar un rodet i una galleda de pintura al fotoperiodista i, juntament amb militants d’Arran de Gavà, van tapar les pintades i, al seu lloc, hi van pintar un petit mural de temàtica antifeixista.
Presència ‘ultra’ a Gavà
Mitjançant aquestes amenaces, sembla que Democracia Nacional no només ha volgut llençar un missatge ben clar al fotoperiodista, sinó que torna a assetjar públicament les militants de l’esquerra independentista d’aquesta localitat del Baix Llobregat. Des de fa dos anys, poc després de la seva obertura, l’Ateneu Popular La Màquia ha rebut amenaces a través de missatges d’extrema dreta i pintades de caràcter supremacista a la porta del local. Les primeres pintades van aparèixer l’agost de 2013. En algunes ocasions, les amenaces de l’extrema dreta local –organitzada al voltant de Democracia Nacional– també han vingut directament d’algun dels seus militants, quan s’han trobat pel poble amb activistes de l’esquerra independentista. “Se senten forts. Aquí, a Gavà, des de la Falange de finals dels anys setanta –que va ser molt activa i era particularment violenta– fins ara, que s’organitzen sota el paraigua de DN, l’extrema dreta sempre ha tingut presència al poble”, diu Emilio Domínguez a la Directa.
Aquest grupuscle d’extrema dreta havia aturat les amenaces arran de les eleccions municipals d’enguany. En aquells comicis, la formació neofeixista va presentar candidats a l’Ajuntament de Gavà mitjançant la llista electoral de Plataforma per Catalunya. En concret, el número dos de la llista era Esteban Contreras Martínez, destacat militant de DN. Passat el període electoral, arran del qual PxC no va aconseguir representació institucional a Gavà, tot apunta que la formació d’extrema dreta està tornant a la seva campanya d’intimidació de persones i organitzacions que participen als moviments socials.
VíDEO: Pedro Chaparro (DN) crida a agredir el fotoperiodista Jordi Borràs
En la manifestació d’ultradreta que s’ha fet avui al matí a Montjuïc, el vice-president del grupúscul Democracia Nacional i un dels detinguts pels atacs a la Blanquerna de Madrid el 2013, Pedro Chaparro, ha dedicat unes paraules des de la tribuna d’oradors al final de l’acte al fotoperiodista Jordi Borràs, expert en la ultradreta al nostre país. Davant poc més de dos centenars de persones, Chaparro ha animat el públic assistent a agredir-lo si se’l trobaven: ‘Abans de la marxa hem vist per allà aquesta rata, en Jordi Borràs. Us demano a tots que mireu al voltant vostre i si hi és, li claveu un clatellot: no gaire violent, no sigui que us detinguin… Claveu-li una bona hòstia i que se’n vagi.’
Solidaritat amb Borràs
Poc després de fer-se públiques les amenaces, Jordi Borràs ha rebut nombroses mostres de suport de companys periodistes del país.
El Grup Barnils, del qual és membre, ha rebutjat i denunciat públicament les amenaces d’agressió del vice-president de Democracia Nacional, Pedro Chaparro. En un comunicat diu: ‘Una societat democràtica no pot permetre que amenaces d’ultres a periodistes com aquesta quedin impunes. De fet, no és la primera vegada que Jordi Borràs és objecte d’insults i amenaces. L’any passat, en aquesta mateixa data, el grup ja va denunciar les coaccions que va rebre el fotoperiodista en exercici de la seva professió.’ També ha avançat que demanarà a la fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que ‘actuï d’ofici contra aquesta mena d’amenaces que massa vegades queden impunes’.
Avui el vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, ha fet una crida als feixistes perquè agredeixin el fotògraf d’El Món
per Redacció 12 d’ Octubre 2015
“Una societat democràtica no pot permetre que amenaces d’ultres a periodistes com aquesta quedin impunes”, afegeixen en un text on també recorden que no és el primer cop que Borràs pateix amenaces. “El GPRB se solidaritza amb Jordi Borràs i la seva tasca i l’anima a denunciar Pedro Chaparro, per al qual l’entitat li ofereix tot el seu suport. Així mateix, demanem a la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que actuï d’ofici contra aquest tipus d’amenaces que massa vegades queden impunes”, afegeixen.
El periodista de l’ARA Enric Borràs, germà del fotoperiodista, ha recollit la incitació a la violència de Democracia Nacional
[VíDEO] Jordi Borràs deixa en evidència l’ultradretà Josep Alsina a Catalunya Ràdio
18 octubre 2015Podeu veure vídeo del cara a cara a continuació:
Borràs ha explicat que ‘Josep Alsina és un neonazi’. I ha afegit: ‘Em baso en proves, és un ex-militant del PENS, partit neonazi durant la dictadura.’ Alsina ha dit que es solidaritzava amb Borràs pels els insults. ‘Però el seu periodisme és groc i sensacionalista’, ha dit.
Alsina ha dit que la seva organització ‘és una associació cultural que no està d’acord amb la història oficial de Catalunya’. Per exemple, ha dit que ‘Companys va ser president mentre aquí s’assassinava, i un colpista contra la República’.
I ha explicat que va ser a Societat Civil Catalana ‘però ho vaig deixar perquè no em va agradar, ara no hi tenim cap membre de Somatemps’. Borràs l’ha desmentit: ‘Josep Ramon Bosch encara presideix Somatemps, ho diu el registre d’entitats jurídiques.’
Alsina ha qualificat Xavier Vinader, periodista d’investigació mort a principi d’any, de ‘periodista tòxic’. I ha afegit ‘com tu’, en referència a Borràs, que havia mostrat documents de les investigacions de Vinader sobre la ultradreta espanyola.
Borràs ha ensenyat fotografies seves de les concentracions a la Plaça de Catalunya quan Josep Alsina havia dit que no s’hi va insultar ningú:
El vice-president de la ultradretana Somatemps ha dit que ‘Borràs només busca els ‘frikies’, mai fotografia les famílies que van als actes de Somatemps.’
Alsina ha defensat que calia il·legalitzar PP i CiU ‘pels casos de corrupció’. Però ha contradit el president de Manos Limpias, que ahir va dir que demanaria la il·legalització de la CUP.
Informació de Vilaweb.cat
Una lliçó d’antifeixisme
Per: Borja Vilallonga – Dissabte 17.10.2015 Vilaweb.cat
El cara a cara de Jordi Borràs amb Josep Alsina ha ofert per primera vegada una confrontació dialèctica entre el periodisme d’investigació més seriós i militant que s’elabora a Catalunya amb la impunitat d’un feixisme espanyolista que s’amaga al darrere dels valors líquids de la llibertat d’expressió i la democràcia liberal capitalista per presentar-se de manera honorable. Més enllà de la llarga llista de qüestions que el cara a cara planteja de les darreres setmanes, n’hi ha una que cal abordar de manera prioritària: el discurs històric revisionista de l’Holocaust de Josep Alsina.
Catalunya Ràdio ha donat veu així a la relativització del màxim i més ben planificat genocidi modern, a la minimització de la solució final i al retrat del jueu com un ésser obscur, perillós i viciós que mou els fils per tergiversar la veritat —l’esment d’Alsina a l’Escola de Frankfurt, corrent filosòfic marxista nodrit per pensadors d’origen jueu. Aquest ha estat el discurs que, en nom del debat i la lliure circulació d’idees, Catalunya Ràdio ha difós. Per primera vegada s’ha pogut escoltar de manera absolutament plena i fins i tot honorable les tesis històriques emparentades amb el negacionisme que és legalment perseguit en uns altres països europeus, però que a l’estat espanyol sembla que tenen cobertura de tota mena. I sembla que a Catalunya també, encara que Borràs hagi pogut contrarestar i negar tots els arguments i afirmacions d’Alsina amb un documentadíssim dossier de proves i una certa complicitat de Mònica Terribas.
Però probablement el discurs revisionista i negacionista d’Alsina no és tan inusitat com pugui semblar.
En un moment del cara a cara, Alsina ha parlat obertament del ‘genocidi palestí’, amb molta habilitat retòrica, sense esmentar l’altre subjecte del conflicte, que és l’israelià i, en darrer terme, el jueu. Amb tot, la seva afirmació connecta amb un discurs molt més popular, com és el de la maldat del sionisme i del jueu que s’amaga al darrere de la formulació d’aquest sionisme. Hem de comprendre que l’absoluta fallida moral a la qual han arribat ambdós bàndols de la guerra entre àrabs i israelians haurà permès, sense cap mena de dubte, que molts oients de Catalunya Ràdio hagin pogut considerar plausiblement acceptable el revisionisme de l’Holocaust explicat per Alsina.
La fallida moral de la guerra entre àrabs i israelians —recordem que encara hi ha països àrabs que no han signat mai cap tractat de pau amb Israel d’ençà del 1948— nodreix l’antisionisme. S’identifica el sionisme com el mal ideològic que sosté Israel i la seva política. És ja, en si, un retrat parcial i erroni del sionisme, molt més plural i crític de si mateix del que usualment es creu —d’aquesta crítica van aparèixer Martin Buber i Tony Judt, defensors de la solució d’un sol estat—. El pas següent, més seriós, és el de rescabalar vells tòpics de l’antisemitisme clàssic i aplicar-los a l’antisionisme, com el de l’infame lobby jueu, el diner jueu i els plans secrets del jueu. És en aquest punt quan, de sobte, el sionista esdevé el jueu, plenament revestit dels estereotips racials de l’antisemitisme occidental. Quan els estereotips racials emergeixen s’elabora el més gran perill per al jueu i per la reedició, novament acceptable i acceptada, de l’antisemitisme i les seves conseqüències exterminadores.
I aquí és on tornem a Alsina.
En el sentit comú general de la societat catalana, poques persones aprovaran mai un negacionisme clàssic, com el que es va intentar practicar des de l’extrema dreta francesa, alemanya i austríaca. Això no obstant, un cert relativisme dels genocidis, la tendenciosa asseveració que ‘hi ha hagut molts genocidis a la història’, i el retrat ‘espontani’ de l’Holocaust —amanit amb la devastació moral i històrica que significa la guerra àrabo-israeliana— contribueixen a fer possible que sorgeixi un ‘no n’hi ha per tant’ o ‘té un fons de raó’, dues expressions del catalanet benpensant que històricament acaba col·laborant amb les màximes iniquitats possibles. I ho reblem amb la crítica a l’Escola de Frankfurt, ‘que ho va exagerar molt’, i vés per on que la majoria dels filòsofs d’aquesta escola eren tots d’origen jueu, marxistes malvats i exiliats de l’Alemanya nazi. Ningú no sap qui són els de l’Escola de Frankfurt, ni han llegit el Minima moralia de Theodor Adorno, però tot ha sonat molt acadèmic. El mal ja està fet.
Al final del cara a cara, Jordi Borràs ha anunciat que aquest seria el primer i últim cara amb Alsina. Han estat unes paraules de dignitat, tota una lliçó d’antifeixisme. Josep Alsina ha respost amb la disfressa de demòcrata liberal capitalista: ell sempre debat, ell és molt tolerant, en Borràs és un proetarra, i tot això. Té molt de mèrit per part de Borràs d’ensorrar en directe, en una ràdio pública, el discurs i les mentides de l’extrema dreta espanyolista a Catalunya, i al final ésser capaç de marcar la línia de tolerància i combat. Ara que s’ha fet un pas més perquè la màscara caigui, és la nostra responsabilitat de constrarestar el mal que s’ha fet sobre la qüestió de l’Holocaust. Les dosis de revisionisme històric de l’Holocaust i d’antisemitisme que Catalunya Ràdio ha permès de difondre requereixen una gran pedagogia i difusió d’aquest mateix antifeixisme. És un complement indispensable. L’antifeixisme català avui ha de sentir-se satisfet, però alhora alarmat pel perill que ha comportat l’exposició amable i plausible del pitjor negacionisme de l’Holocaust.
VíDEO: Pedro Chaparro (DN) crida a agredir el fotoperiodista Jordi Borràs
13 octubre 2015En la manifestació d’ultradreta que s’ha fet avui al matí a Montjuïc, el vice-president del grupúscul Democracia Nacional i un dels detinguts pels atacs a la Blanquerna de Madrid el 2013, Pedro Chaparro, ha dedicat unes paraules des de la tribuna d’oradors al final de l’acte al fotoperiodista Jordi Borràs, expert en la ultradreta al nostre país. Davant poc més de dos centenars de persones, Chaparro ha animat el públic assistent a agredir-lo si se’l trobaven: ‘Abans de la marxa hem vist per allà aquesta rata, en Jordi Borràs. Us demano a tots que mireu al voltant vostre i si hi és, li claveu un clatellot: no gaire violent, no sigui que us detinguin… Claveu-li una bona hòstia i que se’n vagi.’
Solidaritat amb Borràs
Poc després de fer-se públiques les amenaces, Jordi Borràs ha rebut nombroses mostres de suport de companys periodistes del país.
El Grup Barnils, del qual és membre, ha rebutjat i denunciat públicament les amenaces d’agressió del vice-president de Democracia Nacional, Pedro Chaparro. En un comunicat diu: ‘Una societat democràtica no pot permetre que amenaces d’ultres a periodistes com aquesta quedin impunes. De fet, no és la primera vegada que Jordi Borràs és objecte d’insults i amenaces. L’any passat, en aquesta mateixa data, el grup ja va denunciar les coaccions que va rebre el fotoperiodista en exercici de la seva professió.’ També ha avançat que demanarà a la fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que ‘actuï d’ofici contra aquesta mena d’amenaces que massa vegades queden impunes’.
El Grup Barnils demana a Fiscalia que actuï contra les amenaces a Jordi Borràs
Avui el vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, ha fet una crida als feixistes perquè agredeixin el fotògraf d’El Món
per Redacció 12 d’ Octubre 2015
El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha demanat a la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que actuï davant les amenaces que Pedro Chaparro, dirigent de Democracia Nacional, ha fet al fotoperiodista Jordi Borràs avui en l’acte de la ultradreta a Monjutïc. En un comunicat, l’entitat “rebutja i denuncia públicament les amenaces d’agressió del vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, al fotoperiodista i membre de l’entitat, Jordi Borràs”.
“Una societat democràtica no pot permetre que amenaces d’ultres a periodistes com aquesta quedin impunes”, afegeixen en un text on també recorden que no és el primer cop que Borràs pateix amenaces. “El GPRB se solidaritza amb Jordi Borràs i la seva tasca i l’anima a denunciar Pedro Chaparro, per al qual l’entitat li ofereix tot el seu suport. Així mateix, demanem a la Fiscalia especial de delictes d’odi i discriminació que actuï d’ofici contra aquest tipus d’amenaces que massa vegades queden impunes”, afegeixen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada