52% dels trens de Renfe no són accessibles per a discapacitats a Catalunya

 

52% dels trens de Renfe no són accessibles per a discapacitats a Catalunya,

una xifra que s’eleva al 53,3% en Rodalies i suposa el 46,4% en Regionals, i tampoc estan adaptades el 40% de les estacions de Rodalies.
D’un total de 270 combois, són accessibles 131 unitats: en Rodalies hi ha 94 combois accessibles sobre un parc total de 201 -un 46,7% accessible-, mentre que en Regionals ho són 37 d’entre 69 unitats -el 53,6%-, ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull.

“Actualment, la quantitat de trens i estacions accessibles no permet fer una programació prou homogènia per garantir unes freqüències de passada uniformes”, segons el conseller, que ha afegit que aquest any han entrat en funcionament 25 combois adaptats i que les estacions són propietat d’Adif, davant del que reclamen competències per gestionar-les.

La Conselleria ha rebut entre 2013 i 2015 cinc reclamacions relacionades amb l’accessibilitat, unes queixes que ha dit que es repeteixen i que són sobre falta d’informació, un àmbit en el qual Rull especifica que “ja s’està treballant” i que preveuen reforçar durant el primer trimestre de 2017.

No existeix una assignació de combois adaptats per cada línia de Rodalies, per la qual cosa es prioritzen en les línies amb més estacions adaptades i amb major nombre d’usuaris: la R1 Molins de Rei – Maçanet-Massanes; la R2 Nord Aeroport – Maçanet-Massanes; la R2 Sud Sant Vicenç de Calders – Estació de França; la R11 Barcelona Sants – Portbou, i la R16 Estació de França – Tortosa.

El president del Comitè Catalán de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi], Antonio Guillén, ha declarat que Renfe “és el mitjà de transport que presenta més problemes per a les persones amb discapacitat”, malgrat ser un servei públic i que fa més de 30 anys que tenen vigència les lleis per garantir els drets dels discapacitats.

Han constatat que s’han reforçat aquestes millores els últims anys, però alerta de ‘mala praxi’ referint-se al que hauria de ser l’accessibilitat en els trens de l’AVE: “Una persona en cadira de rodes no pot accedir i abaixar lliurement”, sinó que cal que dues persones prèviament avisades col·loquin una plataforma a l’estació.
Guillén ha reivindicat el dret de totes les persones a accedir a un transport públic en igualtat d’oportunitats i ha qualificat de “suspens total” la situació actual en Rodalies.

La cap d’autonomia personal i accés a la informació d’Once Catalunya, Anaïs Garcia, ha afegit que Rodalies és “poc accessible” per a les persones amb dificultats visuals i auditives, que troben problemes, com poca il·luminació a les estacions i errades en la megafonía.
“S’està treballant en l’accessibilitat, però també és molt important el manteniment d’aquesta”, doncs detecten deficiències també en els cartells i les pantalles, amb lletres massa petites i situades en posicions molt altes per a persones en cadira de rodes o amb problemes de visió.

Garcia ha criticat que moltes andanes no tenen encaminaments -marques tàctils a terra- per guiar a les persones invidents, que tenen dificultats per trobar les portes del tren, i hi ha carències en el sistema acústic de trens i andanes: “A vegades hi ha però no funciona, o bé el volum no és l’adequat”.
Aquesta situació provoca incertesa en les persones amb discapacitat, “i dificulta la mobilitat i la seguretat”, al que se suma que en Renfe hi ha encara serveis no adaptats com les màquines per comprar bitllets, que sí que són accessibles per a persones cegues en altres transports, com el metro de Barcelona i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
http://elmon.cat/monterrassa/noticia/11431/el-52-de-trens-de-renfe-inaccessibles-per-a-discapacitats