El suport a l’oficialitat del català al Parlament Europeu ja s’apropa al 50% d’eurodiputats
El suport a l’oficialitat del català al Parlament Europeu ja s’apropa al 50% d’eurodiputats
Tres dels vuit candidats a presidir la cambra s'hi han compromès, i cap s'hi ha negat
del català
Només unes hores abans que demà el matí els 750 eurodiputats escullin el nou president –és encara una incògnita qui s’acabarà imposant a causa de la fragmentació de la cambra–, la candidata dels Verds/Aliança Lliure Europea, Jean Lambert, ha afirmat sobre l’oficialitat del català que “estaré contenta de defensar aquesta iniciativa si sóc escollida com a presidenta, i fins i tot si no ho sóc”. Lambert se suma a les respostes positives del candidat socialista, Gianni Pittella, i de la conservadora euroescèptica Helga Stevens. Els cinc altres candidats de moment no s’han posicionat ni a favor ni en contra de la proposta.
L'oficialitat del català no costaria ni un euro pel Parlament Europeu
La carta signada pels diputats Terricabras, Solé (ERC), Tremosa (CDC), Urtasun (ICV), López (PSC) i Gambús (ex-Unió) als vuit candidats és l’últim esforç –de moment– per aconseguir l’oficialitat de català, després que el president sortint, Martin Schulz, s’hi comprometés però no acabés complint la promesa durant el seu mandat. Lambert ha subratllat que la mesura no implicaria cap despesa afegida pel pressupost parlamentari, i és que part de l’equip de traductors de llengua castellana també es podrien fer càrrec de la catalana. La incògnita sobre el futur del català a Brussel·les es podria començar a destapar a partir de demà, quan un dels qui s'hi ha compromès, el socialista Pittella, té opcions reals de sortir escollit.
Només unes hores abans que demà el matí els 750 eurodiputats escullin el nou president –és encara una incògnita qui s’acabarà imposant a causa de la fragmentació de la cambra–, la candidata dels Verds/Aliança Lliure Europea, Jean Lambert, ha afirmat sobre l’oficialitat del català que “estaré contenta de defensar aquesta iniciativa si sóc escollida com a presidenta, i fins i tot si no ho sóc”. Lambert se suma a les respostes positives del candidat socialista, Gianni Pittella, i de la conservadora euroescèptica Helga Stevens. Els cinc altres candidats de moment no s’han posicionat ni a favor ni en contra de la proposta.
L'oficialitat del català no costaria ni un euro pel Parlament Europeu
La carta signada pels diputats Terricabras, Solé (ERC), Tremosa (CDC), Urtasun (ICV), López (PSC) i Gambús (ex-Unió) als vuit candidats és l’últim esforç –de moment– per aconseguir l’oficialitat de català, després que el president sortint, Martin Schulz, s’hi comprometés però no acabés complint la promesa durant el seu mandat. Lambert ha subratllat que la mesura no implicaria cap despesa afegida pel pressupost parlamentari, i és que part de l’equip de traductors de llengua castellana també es podrien fer càrrec de la catalana. La incògnita sobre el futur del català a Brussel·les es podria començar a destapar a partir de demà, quan un dels qui s'hi ha compromès, el socialista Pittella, té opcions reals de sortir escollit.
http://www.directe.cat/noticia/570163/el-suport-a-loficialitat-del-catala-al-parlament-europeu-ja-sapropa-al-50-deurodiputats
Romeva anuncia un segon ‘gol’ d’Exteriors després de la conferència a Brussel·les
El conseller anuncia que està convertint el seu departament en un ministeri
Raül Romeva, al mig, acompanyat de Maria Badia i Aleix Villatoro
Així, Romeva no només escenifica que ha pogut driblar l’atac del govern espanyol i el Tribunal Constitucional al nom de la seva conselleria, sinó que està fent cas omís a tots els dictàmens judicials de l’Estat que insten a no desenvolupar les intencions de construir un Estat independent. En especial, desafia l’ofensiva de l’Alt Tribunal del 23 de desembre passat quan, a hores de la cimera pel referèndum, va prohibir que la Generalitat tingués relacions diplomàtiques amb altres països.
"Vocació del Govern d'apuntalar el departament com una estructura d'estat"
Romeva ha desenvolupat l’argument per justificar la dotació pressupostària durant la comissió d’Acció Exterior que havia de debatre les esmenes als comptes d’aquest departament: “Esperem que aquest pressupost, encara en règim autonòmic i que ens "atenalla", sigui l'obertura
Així, Romeva no només escenifica que ha pogut driblar l’atac del govern espanyol i el Tribunal Constitucional al nom de la seva conselleria, sinó que està fent cas omís a tots els dictàmens judicials de l’Estat que insten a no desenvolupar les intencions de construir un Estat independent. En especial, desafia l’ofensiva de l’Alt Tribunal del 23 de desembre passat quan, a hores de la cimera pel referèndum, va prohibir que la Generalitat tingués relacions diplomàtiques amb altres països.
"Vocació del Govern d'apuntalar el departament com una estructura d'estat"
Romeva ha desenvolupat l’argument per justificar la dotació pressupostària durant la comissió d’Acció Exterior que havia de debatre les esmenes als comptes d’aquest departament: “Esperem que aquest pressupost, encara en règim autonòmic i que ens "atenalla", sigui l'obertura
http://www.directe.cat/noticia/570481/romeva-anuncia-un-segon-gol-dexteriors-despres-de-la-conferencia-a-brusselles
Internacionalització del procés
“Katalonia ne Ispania”
La televisió pública russa emet un programa titulat ‘Catalunya no és Espanya'
La producció visita la Rambla, el Born, la Pedrera i el Museu Dalí i destaca la negativa de molts catalans a sentir-se espanyols
El Born és un dels indrets que visita el reportatge rus Foto: A. SALAMÉ.
Catalunya no és Espanya. Aquest és el contundent títol d'un programa emès pel primer canal de la televisió pública russa dijous. Dirigit per Vladímir Pozner, és la tercera part d'una sèrie titulada A la recerca de Don Quixot, en què el veterà documentalista rus, acompanyat d'Ivan Urgant –un conegut presentador de late-shows–, recorre diferents ciutats de l'Estat espanyol per investigar la figura del famós personatge de l'obra de Miguel de Cervantes.
En l'emissió dedicada al Principat, Pozner i Urgant qüestionen alguns dels tòpics més habituals sobre els catalans i tracten d'explicar la història
En l'emissió dedicada al Principat, Pozner i Urgant qüestionen alguns dels tòpics més habituals sobre els catalans i tracten d'explicar la història
de Catalunya d'una manera entenedora per al públic rus. Entre els escenaris del reportatge hi havia Barcelona –on van visitar la Rambla i el mercat del Born acompanyats de l'actor Joel Joan i també van tenir l'ocasió de veure l'interior d'un dels apartaments de la Pedrera de Gaudí– així com el Teatre Museu Dalí de Figueres. Entre els entrevistats va haver-hi des del president de la Cambra de Comerç espanyola, José Luis Bonet, fins al nou president dels Castellers de Barcelona, David Davila. En un moment del programa Pozner i Urgant fins i tot van comprovar com es cuinaven i menjaven els calçots.
Aspectes polítics
A diferència d'altres programes, Catalunya no és Espanya no es va limitar únicament als aspectes més folklòrics o turístics, sinó que també va incloure aspectes polítics. En aquesta temàtica es va descriure “l'etern problema” de l'encaix de Catalunya a Espanya. Els catalans, segons Pozner, sempre s'han negat a acceptar la seva derrota i han lluitat durant segles per la seva independència. “Després de la mort de Franco, durant la dictadura del qual es va suprimir tota manifestació de la seva identitat nacional, Catalunya va rebre finalment el seu Parlament, el seu govern, policia, ràdio i televisió. La llengua catalana va ser reconeguda com a cooficial”, va explicar Pozner. “Però això –hi va afegir– no va apaivagar la passió dels catalans, els quals, sempre que els és possible, us recordaran que ells són catalans, no espanyols.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada