Calaf,L’article de l’Andrea-Constantment ens tallen les ales, les il·lusions,la terra sense l’art seria un món buit.

Calaf,L’article de l’Andrea-Constantment ens tallen les ales, les il·lusions,la terra sense l’art seria un món buit.

L’article de l’Andrea

Publicat a Paraulotes per Jaume Farrés

Dilluns, 20/2/2017
3053 lectures

L’article de l’Andrea

Abans de Nadal vaig dir als meus alumnes de primer de Batxillerat que m’escrivissin un article d’opinió i que jo en triaria un i el publicaria en aquest diari. Doncs, promesa complerta. Us ofereixo l’opinió de l’Andrea Montalban Sarri, una noia de 16 anys de Sant Martí de Sesgueioles que, amb la candidesa i la contundència de l’edat opina, s’explica i dona el seu punt de vista, que massa vegades no sabem/volem escoltar.


THE EARTH WITHOUT ART IS JUST “EH”
El Petit Príncep explicava que les persones grans estimen les xifres. ‹‹Quan coneixeu un nou amic, mai us pregunten per l’essencial. Mai us diuen: “Com és el timbre de la teva veu? Quins són els teus jocs preferits? Col·lecciones papallones?” En canvi, ens pregunten: “Quina edat tens? Quants germans tens? Quant peses? Quant guanya el teu pare?” Només llavors creuen que ens coneixen.››
En una societat així, segons el teu sou o la reputació que et guanyis, el valor i la importància d’una feina és major o menor. Un simple exemple: està més ben vist ser futbolista que escombriaire, però si mirem més enllà, veurem la fama i la bondat, veurem la riquesa i l’ensurt constant de no arribar a final de mes, la ignorància i l’estar afectat directament per un sistema capitalista. Potser és per això que des de menudes ens pregunten què volem ser de grans; perquè, és clar, hauràs d’estudiar molt per entrar en una carrera on els teus pares s’hi han de deixar el sou, perquè després puguis trobar una bona feina on et paguin molts diners i estar tota una vida rere una màscara de riquesa per amagar la vida que t’estàs perdent amb tanta feina, per aconseguir més diners, per aparentar més i així successivament, fins que mors. Potser ens hauríem de plantejar millor aquest sistema, que es cobri més o menys segons el que aportis a la societat, així potser el futbolista no cobraria tant i l’escombriaire tan poc. Qui som per decidir el preu de la feina que es fa? És que no tenim totes el mateix dret a una bona vida sense importar quin treball realitzem, sempre que sigui bo?
Potser també és per això que mai ens mostren el camí de ser pintores, poetesses, músiques, actrius, fotògrafes o qualsevol ofici relacionat amb l’art. Potser és perquè tenen por. Por perquè l’art és una arma que pot fer obrir els ulls de la societat. Una cançó, un poema, un dibuix, una fotografia, una història interpretada, poden canviar el teu punt de vista, o despertar més d’una consciència.  
En aquest sistema educatiu, ens veiem obligades a superar un munt d’exàmens, i la nota de cada un d’ells determina el nostre futur a poc a poc. Tenim una pressió a sobre nostre que fa que ens frustrem i poc a poc abandonem les ganes de seguir estudiant perquè, encara que superem tots els exàmens decisius i aconseguim el lloc pel qual hem estat lluitant durant tots aquests anys, potser no ens podem pagar la carrera, o el pis de lloguer, el menjar... Passa el mateix quan vius en un poble amb un institut petit: no hi ha batxillerat artístic, i si vols estudiar una carrera artística, has de marxar a estudiar a la ciutat abans del previst. Tot són impediments, barreres… els diners suposen un obstacle molt alt.
Constantment ens tallen les ales, les il·lusions, dient-nos que no tindrem futur, que cal ser molt bo per poder dedicar-s’hi. Si la societat donés més importància a l’art potser al meu institut hi hauria batxillerat artístic ja que hi hauria molta més gent interessada en una carrera artística. Potser hi hauria més consciències despertes, menys ignorància.
Us heu preguntat mai com seria un món sense art? Sense creativitat? Els infants creixeríem grisos, sense vida ni il·lusió, sense un llenguatge. Perquè l’art no deixa de ser un llenguatge més, una forma de comunicar-nos, amb les altres i amb nosaltres mateixes, amb el nostre jo més profund. Coneixem més coses d’una persona segons el que dibuixa que segons quina roba porta.
Imagen relacionada

La terra sense l’art seria un món buit.

L’art són ales, és llibertat , són sentiments, és una part que viu dins de nosaltres i si no despertem aquesta part, estem mortes.

Andrea Montalban Sarri
1r de Batx.
Institut Alexandre de Riquer
Calaf

http://anoiadiari.cat/jfarres/article-andrea-1/

L’Ajuntament de Calaf té planificat l’acolliment de refugiats i els donarà habitatge i feina per un any

La capital de l’Alta Segarra s’ha inscrit a l’inventari de recursos per a refugiats

societat
Dilluns, 20 febrer 2017. 12:00. Redacció AnoiaDiari.
D’un cop d’ull
Calaf està inscrit a l’inventari del departament d’Afers Socials per convertir-se en un dels municipis que aculli una família refugiada. El ple del municipi ha aprovat per unanimitat la declaració de municipi acollidor.
Calaf és un dels municipis anoiencs que s’ha afegit a la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ a través d’una moció aprovada per tots els grups durant el darrer ple. Prèviament, el consistori s’havia inscrit a l’inventari de recursos per a persones refugiades, del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, per tal d’oferir-se com a municipi acollidor d’una família refugiada. Aquest inventari és l’eina que recull els béns i serveis i facilita la gestió dels recursos adreçats als refugiats a tot Catalunya. En el cas de Calaf, a través de l’Ajuntament, s’ofereix un habitatge i feina per una durada d’un any, amb la possibilitat que es pugui ampliar fins a dos.
En l’àmbit de difusió, l’objectiu de la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’ és denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrants, sensibilitzar i mobilitzar la ciutadania i demanar polítiques d’acollida reals i efectives a les institucions, sota el lema “Volem acollir”. Amb aquesta adhesió, el consistori calafí se suma a la campanya de suport a l’acollida de població refugiada en trànsit a Europa víctima dels conflictes armats a l’àrea mediterrània del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
http://anoiadiari.cat/societat/calaf-ofereix-municipi-acollida-dels-refugiats/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fábrica de Fideos COGORNO S.A-PERU

Una planta versátil: ¿Cuáles eran las numerosas aplicaciones del Cannabis en el antiguo Egipto?- La empresa Soria Natural ya esta comercializando las gotas de CBD con THC DEL CANNABIS en Méjico

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión