El pequeño emperador Jaume Alsina,elige Aragón en Epila para un nuevo gran centro industrial de -El imperio Alimentario Guissona líder de Cataluña)
El pequeño emperador Jaume Alsina,elige Aragón en Epila para un nuevo gran centro industrial de -El imperio Alimentario Guissona líder de Cataluña)
Unió de Pagesos llença 4.000 litres de llet com acció de protesta
Considera una actitud abusiva el fet que algunes indústries no recolliran la llet a determinades explotacions catalanes
gemma tubert | figueres 02.05.2016 | 14:36
VIDEO
http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2016/05/02/unio-pagesos-llenca-4000-litres/780896.html
Unió de Pagesos ha convocat aquest a Figueres una acció de denúncia contra el que consideren una actitud abusiva d´algunes indústries làcties com Danone o la Corporació Alimentària Guissona després d´anunciar que no recolliran la llet a determinades explotacions catalanes. Com a protesta, han llençat fins a 4.000 litres de llet que no els recullen en un camp prop de la carretera de Llers
http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2016/05/02/unio-pagesos-llenca-4000-litres/780896.htmlBonÁrea invertirá en Aragón 400 millones y creará 4.000 empleos
Los presidentes de Aragón y del grupo Guissona han firmado un convenio de colaboración para la construcción de un complejo industrial y logístico.
Lambán compara el proyecto con la instalación de Opel en Figueruelas por el volumen de inversión y los puestos de trabajo.
El presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán, y el presidente del grupo alimentario Guissona, conocido por sus tiendas BonÁrea, Jaume Alsina, han firmado este viernes un convenio de colaboración por el que el citado grupo abrirá en la localidad zaragozana de Épila un gran complejo industrial y logístico. Prevé unas inversiones de 400 millones de euros y crear en varias fases 4.000 empleos directos.La actividad comenzará con la logística, con un centro de distribución, al que seguirán, en sucesivas etapas durante los próximos diez años, mataderos de aves, porcino, vacuno y ovino, una planta de elaborados cárnicos, un secadero de jamones y una línea de pan.
La construcción del macrocentro requerirá 500 nuevas tiendas en el que es otro paso de BonÁrea en su proceso de expansión para llegar a Madrid, Levante y el norte de España, según ha explicado Alsina. De las 433 tiendas actuales el grupo pasará a tener casi mil. También ha explicado que eligieron Épila para la ubicación del centro porque “es el lugar ideal” para abastecer el centro, el norte y Levante.Lambán ha asegurado que la implantación de BonÁrea en Aragón significa que la comunidad está definitivamente “con fuerza” en el mapa de la agroalimentación en España. Y ha añadido: “me atrevería a decir que pasa a ser una especie de Opel de la industria agroalimentaria aragonesa por la relevancia e importancia de las inversiones y los puestos de trabajo”. Precisó que en estos momentos “es difícil de medir el impacto futuro que tendrá en Aragón el proyecto”.
El Gobierno aragonés ayudará a la empresa en los trámites de licencias, en la contratación de los trabajadores a través del Instituto Aragonés de Empleo, en las infraestructuras y declarará el proyecto de interés autonómico.
Alsina ha apuntado que el nuevo centro de Épila será un fiel reflejo, una réplica de la planta que el grupo tiene en Lérida, “corregido y mejorado”.
El alcalde de Épila, Jesús Bazán, ha señalado que dicho municipio y toda la comarca de Valdejalón están de “enhorabuena por este gran proyecto. Va a cambiar la vida y la economía de los habitantes de nuestros pueblos”. A los empleos directos se sumarán otros tantos en empresas auxiliares y entre los ganaderos y agricultores de la zona.
El centro industrial y logístico, cuyas obras está previsto que comiencen a finales del año que viene, ocupará más de cien hectáreas en el polígono el Sabinar de Épila, próximo a la autovía de Madrid.
El grupo Guissona, participado por la Caja Rural, líder del sector cárnico en España, alcanzó en 2015 un volumen de negocio de 1.463 millones de euros. La plantilla es de 4.198 personas, que se duplicará con el nuevo proyecto de Épila.
Guissona, grupo alimentario líder de Cataluña, en Épila (Zaragoza)
http://www.elmundo.es/economia/2017/02/03/5894afeae5fdeadf598b45c8.html
Grup Alimentari Guissona, història d’un petit imperi
La corporació ha crescut a través del control de tota la cadena de producció d’aliments. Impulsar la seva venda al detall en botigues franquiciades va ser una solució a la seva crisi de sobreproducció
L’activitat ramadera és un dels sectors principals de l’economia catalana, tant pel volum de vendes com per participació en el PIB. La Corporació Alimentària de Guissona és la segona empresa del sector, just darrere de Valls Company. El discurs majoritari valora l’empresa com un model d’èxit, que genera ocupació i du riquesa al territori a través de la venda de productes locals per uns preus barats.
Però també hi ha veus crítiques que denuncien les conseqüències ambientals i laborals d’aquest model.
Els inicis de la corporació
Jaume Alsina Calvet és veterinari i fill d’un agricultor important de Guissona. Juntament amb uns quants amics de la comarca i de Reus, va fundar la Cooperativa Agropecuària de Guissona l’any 1959. L’objectiu de l’empresa era impulsar la ramaderia intensiva en una de les zones més deprimides de Catalunya, que patia un marcat èxode rural. Pràcticament des del primer moment, Alsina Calvet va controlar el subministrament de l’aliment del bestiar a través d’una fàbrica de pinsos a Guissona.
La corporació va néixer a finals dels anys 50 en forma d’una cooperativa que va impulsar l’agroindústria intensiva en una de les zones més deprimides de Catalunya
L’any 1962, l’empresari i altres socis van fer un pas fonamental en el desplegament de la seva estratègia: van crear la Caixa de Guissona per poder captar els estalvis de les sòcies i oferir-los els crèdits necessaris per la creació de granges i l’adquisició de maquinària agrícola i matèria primera. Durant els anys 60, també van començar a comercialitzar ous, porcs i aus, van crear els serveis de proveïment de matèries primeres per a sòcies i van construir el primer escorxador i el primer magatzem de la cooperativa.
El projecte va créixer en paral·lel a la Caixa de Guissona, creada amb la intenció de captar els estalvis de les sòcies i d’oferir-los els crèdits necessaris per la creació de granges
L’Agropecuària de Guissona va ser de les pioneres a l’hora d’aplicar la informàtica per racionalitzar els processos de producció i distribució. El 1974, després d’un viatge d’Alsina Calvet als Estats Units, es va inaugurar un sistema d’integració vertical per a les granges d’engreix propietat de les sòcies. L’any 1975, la inauguració d’una nova fàbrica destinada a la producció d’elaborats carnis va coincidir amb la mort de Franco; Alsina Calvet, a més, va abandonar el càrrec que havia ocupat durant els últims anys de la dictadura: alcalde de Guissona.Cap a la integració vertical total
Al principi de la dècada dels 80, l’organització interna de l’entitat ja s’assemblava molt més a una societat anònima que a una cooperativa. L’empresa, que comptava amb l’ajut incondicional de la Conselleria d’Agricultura i la submissió de les administracions locals, havia crescut fins al punt de marcar les pautes del desenvolupament regional i va impulsar les sòcies no integrades a abandonar la tradicional economia mixta (producció de fruits secs, olives, vi i cereals) a favor d’un monocultiu de secà orientat al pinso. L’Agropecuària de Guissona també va fomentar la construcció de granges cada cop més grans. En ambdós casos, oferia crèdits amb interessos reduïts i serveis d’assessoria perquè les sòcies pugessin al tren d’una economia d’escala més gran. Per impulsar el procés de concentració en macrogranges, es va promoure la construcció d’una granja per a 10.000 truges reproductores, Propor SA. Actualment absorbida pel grup, aquesta explotació va ser dirigida per un dels pocs membres fundadors que encara ocupa un lloc a la cúpula de la corporació.
El resultat d’aquesta política va ser un augment espectacular de la capacitat de producció de les explotacions més grans i un augment important de l’endeutament de la ramaderia petita i mitjana que estava integrada a l’estructura i no volia perdre el tren. Pel camí, l’agricultura familiar va quedar marginada de l’entramat de l’agropecuària.
Evidentment, la multiplicació del nombre de caps de bestiar (sobre tot porcí) ha provocat un augment exponencial de la contaminació de les aigües i de l’aire de la comarca.
L’empresa va créixer fins a marcar les pautes del desenvolupament regional: va impulsar que les seves sòcies optessin per un monocultiu de secà orientat al pinso
A mitjan 90, es va produir la primera gran crisi de sobreproducció. Aquesta crisi va marcar un abans i un després pel sector. Mai més no es repetirien les taxes de beneficis dels anys anteriors. Per a moltes productores petites i mitjanes, a més, l’antic negoci s’estava convertint en una ruïna. En aquest marc, la direcció de l’entitat va crear una secció de botigues de franquícia: Àrea de Guissona. Amb aquesta secció, van aconseguir la integració vertical de tota la cadena alimentària i dels serveis relacionats. Amb la designació de Maria Teresa Alsina Cornellana com a directora de les botigues, també es va inaugurar l’estratègia de situar la pràctica totalitat dels set fills i filles del fundador a llocs estratègics de la corporació.Aprofitar l’estructura cooperativa
La gerència de l’Agropecuària de Guissona va saber combinar els avantatges fiscals de l’estructura cooperativa, tota la base de sòcies i la seva capacitat d’aportar capital social amb l’aplicació dels principis d’una economia d’escala a totes les seves activitats. Les sòcies suposaven un mercat de productors ampli al qual proveir, com feien des d’algunes empreses propietat de dirigents de la cooperativa. La relació amb les ramaderes integrades, per altra banda, ha estat bastant complexa i té modalitats molt diferents. S’hi poden trobar propietàries de macrogranges de 5.000 porcs o 40.000 aus, però també simples peons que no posseeixen cap explotació. Els tractes que reben també han estat diferents, però tothom ha hagut de contribuir al capital social, en molts casos, amb sumes importants.
Les aportacions al capital social s’utilitzaven sistemàticament per invertir en nous serveis cooperatius, fàbriques de pinsos, escorxadors i altres activitats que permetien augmentar la capacitat de producció de l’entitat. Es va saber explotar al màxim l’imaginari d’una gran família de socis on tots estiren de la mateixa corda. La Caixa Rural de Guissona hi jugava –i hi juga– un paper clau. No és casualitat que tots els personatges importants a la gerència de l’Agropecuària també ho siguin a la Caixa. Aquestes sinergies permetien dissenyar amb exactitud les línies de crèdits i de promocions comercials que calien per fer créixer l’Agropecuària de Guissona.
La creació de la CAGSA
L’entitat havia crescut tant i estava tan diversificada que la forma legal d’una cooperativa ja no servia a la cúpula dirigent, que buscava una estructura més àgil. Per tot això, es va constituir la Corporació Alimentària de Guissona SA (CAGSA) a finals de 1999. La nova empresa incloïa els principals actius de l’antiga cooperativa i de les diferents societats anònimes que havien anat creant els antics i els nous directius de la cooperativa. Es van subscriure 74.992 accions per un valor nominal de 1.000 euros, que, segons narra el fundador, “es van distribuir entre més de 4.500 accionistes, amb un criteri encertat i, per descomptat, amb la conformitat dels socis”. La Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya no eren del mateix parer i van denunciar judicialment la nul·litat de l’operació. Entre altres motius, adduïen que es tractava d’una transformació encoberta d’una cooperativa en una societat anònima. A més, afirmaven que s’havien infravalorat els actius aportats per la cooperativa. Els tribunals van donar la raó al grup. Només tres anys més tard es va saber que el valor de cotització interna de les accions havia passat dels 1.000 euros nominals a 5.000 euros reals.
Com que no cotitza a la borsa, no hi ha dades exactes sobre el repartiment de les accions, però diverses fonts periodístiques estimen que Alsina i la seva família ostenten al voltant del 10% de les accions. La vox populi de la regió els atribueix molt més. Més enllà de la participació econòmica, Alsina Calvet i alguns dels seus fills ocupen els càrrecs més importants del grup.
L’estratègia actual
Mentre els altres grans grups alimentaris catalans exporten més del 50% de la seva producció a l’estranger, la CAGSA persegueix una altra estratègia. Tal com es desprèn de la seva última memòria anual, aposta per l’expansió de la seva xarxa de franquícies Bon Àrea i la creació de grans superfícies comercials, que serien propietat de la marca. Ja fa uns quants anys que els beneficis econòmics del gran ventall d’activitats del grup només es poden mantenir amb una política de creixement constant. Per això, la corporació fa anys que reinverteix al voltant de 40 milions d’euros anuals per finançar-la. Paral·lelament, es continua apostant per una reducció radical de despeses i un augment addicional de l’economia d’escala. Una clara mostra d’això és el complex comercial de Jorba, on només cinc empleades s’encarreguen dels 1.500 àpats que ofereix l’empresa al bufet.
En canvi, l’activitat de l’agropecuària, que es continua gestionant legalment com a cooperativa, ha quedat reduïda a la producció de la ramaderia integrada i d’ous, així com als centres de recollida de cereals per la posterior transformació en pinsos al si de la CAGSA. Les seves vendes actuals no arriben ni al 18% del total del grup. L’objectiu consisteix a mantenir uns resultats comercials dins d’uns límits acceptables per mantenir l’estructura productiva. El consell rector de la cooperativa es compon de grans majoristes de cereals, grans ramaders i una persona vinculada a la Caixa de Guissona. De fet, quatre membres del consell també ocupen un càrrec dins el consell d’administració de la societat anònima. Alsina Calvet, per la seva banda, manté la presidència als dos òrgans de govern, on l’acompanyen quatre dels seus set fills i filles. Durant els últims anys, s’han produït una sèrie de moviments que indiquen que Alsina s’està desfent progressivament dels seus actius a favor de les seves filles i fills i les cònjuges corresponents.
——————–
Boca tancada a la SegarraLa importància de la Corporació Alimentària de Guissona en la vida de la localitat on va néixer recorda les colònies tèxtils: treballadores que lloguen els habitatges i compren tota mena de béns al grup empresarial del qual depenen salarialment
Des que es va crear la Corporació Alimentària de Guissona (CAGSA), la realitat va canviar ràpidament a Guissona. El poble va doblar la població en menys de quinze anys, va passar de poc més de 3.000 habitants l’any 1998 a 6.800 el 2013, i es va convertir en el primer municipi de l’Estat espanyol amb més gent nouvinguda que no pas autòctona. El motiu principal d’aquesta explosió demogràfica és el complex carni La Closa. Una part molt important de les 3.700 empleades del grup que treballen dins d’aquest macrocentre són persones contractades en origen, sobretot a països de l’est d’Europa. El 2007, segons un comunicat de CCOO, les treballadores de nacionalitats foranes constituïen el 40% de la plantilla total.
La població va doblar el nombre d’habitants en menys de quinze anys i es va convertir en el primer municipi de l’Estat amb més gent nouvinguda que no pas autòctona
Tal com s’explicava a l’esmentada nota sindical, la immensa majoria de les treballadores afrontaven jornades llargues i intenses a les cadenes de sacrifici i d’especejament i havien de fer front a les conseqüències si no assumien alguna de les nombroses hores extra. Cobraven uns 1.000 euros al mes, 300 dels quals es destinaven a pagar el lloguer dels habitatges oferts per l’empresa. Segons el director del grup, s’havia de recórrer a persones estrangeres perquè les autòctones no estaven disposades a fer les feines a l’escorxador. L’aleshores president de CCOO, Joan Mora, va assegurar que hi havia persones interessades, però no a canvi dels salaris baixos que es pagaven.
Aquest creixement demogràfic ha comportat un canvi molt ràpid en la vida del poble. Una veïna afirma que “tot i que podem parlar d’un ambient de convivència, no podem parlar d’integració”. A banda de l’encaix d’un augment de població sobtat i amb persones de diferents cultures, el poble de Guissona presenta una problemàtica més greu: la immensa majoria de la població està directament relacionada amb la corporació, fet que comporta un control social elevat. Totes les veïnes amb qui hem parlat per fer aquest article han volgut mantenir l’anonimat. Algunes ni tan sols han volgut parlar del tema per “evitar problemes”. De fet, pràcticament ningú no s’atreveix a fer una crítica pública, per suau que sigui. Qui no treballa a la cooperativa hi té un germà o el marit. Les poques habitants que no hi tenen una relació directa no volen que les “mirin malament pel poble”.
La importància de la Corporació Alimentària de Guissona en la vida de la localitat on va néixer recorda les colònies tèxtils: treballadores que lloguen els habitatges i compren tota mena de béns al grup empresarial del qual depenen salarialment
Al poble de Guissona, la corporació està establint tot tipus de botigues: la ferreteria, la sabateria, la botiga de roba, l’hotel, la caixa o l’asseguradora. Una veïna afirma:
“Aquesta gent, menys nens, fan de tot;
i espera’t”. Al poble es comenta que una peixatera ha tancat el seu establiment per l’obertura de la competència de la CAGSA. Un altre veí afirma: “A Guissona, ningú no passa gana, la corporació s’encarrega que hi hagi feina per tothom”. Es parla de gent que demana permís a la corporació abans d’establir-se: “Jo conec gent que els ha hagut d’anar a demanar permís per obrir un negoci”, explica una altra font. La concentració del poder de decisió i dels mitjans econòmics és evident. L’ampli pes econòmic i social de la corporació també implica un poder polític, molt especialment a l’ajuntament del municipi, on l’actual alcalde, Xavier Casoliva, és treballador en excedència de la cooperativa, així com el tercer tinent d’alcalde, Daniel Rodríguez (ERC). També hi va treballar el regidor de salut pública, Miquel Julià (PSC)
- 2
- 38
- https://directa.cat/grup-alimentari-guissona-historia-dun-petit-imperi
- Compartir
- Compartido 0 veces
La mayor empresa de Lérida y el grupo alimentario líder de Cataluña, Guissona -propietario de la cadena comercial Bonárea-, ha elegido a Aragón para montar su nuevo gran centro logístico y de procesado cárnico, con el que creará 4.000 empleos directos e indirectos en diez años, mil de ellos en su primera fase de actividad. Lo construirá en Épila (Zaragoza).
Se enmarca en el plan de expansión de la compañía, que va a extender su red de establecimientos por el Levante y por la zona norte y centro peninsular. Según han explicado desde la empresa, se ha elegido Épila porque es un punto ideal para la logística de esa futura red de establecimientos, ya que la norma de la compañía es que haya un gran centro logístico que cubra cualquiera de sus tiendas en un radio máximo de 200 kilómetros. Este requisito no se podría haber alcanzado si se hubiera implantado en la provincia de Lérida, donde, en cualquier caso, se seguirá concentrando el grueso de la actividad industrial del grupo.
El acuerdo se llevaba fraguando desde hace más de un año y, finalmente, lo han rubricado este viernes en Zaragoza el presidente del Grupo Guissona, Jaume Alsina, y el presidente del Gobierno aragonés, Javier Lambán, inmediatamente después de que el Ejecutivo autónomo -en reunión extraordinaria- aprobara la firma del convenio con el que la Administración aragonesa se compromete a apoyar y facilitar el desarrollo de este plan de inversiones.
El complejo que este grupo catalán va a levantar en Épila convivirá con el que hasta ahora ha sido el núcleo de procesado y distribución de la firma, «La Closa», situado en la propia localidad leridana de Guissona que da nombre a esta compañía. De hecho, según ha explicado Alsina, el nuevo complejo que van a levantar en Épila es, en cuanto a su concepto organizativo, idéntico a «La Closa» y desde estas nuevas instalaciones se abastecerán a todas las tiendas Bonárea que se van a abrir en los próximos años en la zona norte de España, en Levante y en Madrid y su entorno.
Javier Lambán ha comparado la implantación de este gran centro industrial y logístico de Guissona con lo que supuso en 1982 la llegada a Aragón de la empresa automovilística Opel (General Motors), instalada en Figueruelas (Zaragoza) y que, hasta ahora, es el mayor centro industrial de toda la región.
Guissona agrupa varias líneas de negocio, centradas en la producción agroalimentaria y en la distribución. Cuenta con su propia caja rural, Caixa Guissona, y con una red de más de 430 establecimientos comerciales Bonárea repartidos por Cataluña, Aragón, la Comunidad Valenciana, Madrid, Guadalajara y el Principado de Andorra.
Fundado en 1959, el Grupo Guissona está participado por miles de productores cooperativistas. Así, cuenta actualmente con más de 2.000 explotaciones ganaderas de sus socios, que suman 4.200 empleos. La compañía abarca todas las líneas de la cadena de producción y distribución: granjas, producción de piensos, procesado cárnico y venta directa en tiendas propias, a lo que se suma su división bancaria y de seguros.
La facturación anual de este grupo empresarial ronda los 1.500 millones de euros anuales, de los que más de 800 corresponden a su línea de alimentación. El beneficio anual del grupo se sitúa en unos 40 millones de euros.
La puesta en marcha de su nuevo y gran centro logístico se enmarca en los planes de crecimiento y expansión diseñados por Guissona para su red de distribución Bonárea. Épila se encuentra a 40 kilómetros de la capital aragonesa.
Las cifras del proyecto son abultadas: 400 millones de euros de inversión, 180 hectáreas de terrenos para acoger sus nuevas isntalaciones y la previsión de crear en diez años 4.000 puestos de trabajo, entre directos e indirectos. En la primera etapa de vida de este centro logístico se crearán unos mil puestos de trabajo.
El desarrollo del proyecto de este nuevo centro logístico arrancará de inmediato en su fase administrativa. El objetivo es que estas instalaciones estén operativas a principios del año 2019.
Las instalaciones se ubicarán al pie de la autovía A-2, Madrid-Zaragoza. Fuentes del Gobierno aragonés han explicado que, tras decidir instalarse en esta región, la compañía ha elegido la localidad de Épila porque era el lugar que reunía los requisitos más importantes que exige el proyecto: poder acceder de forma garantizada a abundantes caudales de agua, tener una superficie de terreno disponible que pueda ocupar de forma prácticamente inmediata y acceso a grandes redes de comunicaciones desde las que cubrir con inmediatez el abastecimiento a las nuevas tiendas que abrirá el grupo Guissona fuera de Cataluña.
http://www.abc.es/espana/aragon/abci-mayor-empresa-lerida-marcha-aragon-montar-nuevo-gran-centro-industrial-201702031135_noticia.html?ns_campaign=rrss&ns_mchannel=abc-es&ns_source=fb&ns_linkname=cm-general&ns_fee=0Se enmarca en el plan de expansión de la compañía, que va a extender su red de establecimientos por el Levante y por la zona norte y centro peninsular. Según han explicado desde la empresa, se ha elegido Épila porque es un punto ideal para la logística de esa futura red de establecimientos, ya que la norma de la compañía es que haya un gran centro logístico que cubra cualquiera de sus tiendas en un radio máximo de 200 kilómetros. Este requisito no se podría haber alcanzado si se hubiera implantado en la provincia de Lérida, donde, en cualquier caso, se seguirá concentrando el grueso de la actividad industrial del grupo.
El acuerdo se llevaba fraguando desde hace más de un año y, finalmente, lo han rubricado este viernes en Zaragoza el presidente del Grupo Guissona, Jaume Alsina, y el presidente del Gobierno aragonés, Javier Lambán, inmediatamente después de que el Ejecutivo autónomo -en reunión extraordinaria- aprobara la firma del convenio con el que la Administración aragonesa se compromete a apoyar y facilitar el desarrollo de este plan de inversiones.
Javier Lambán ha comparado la implantación de este gran centro industrial y logístico de Guissona con lo que supuso en 1982 la llegada a Aragón de la empresa automovilística Opel (General Motors), instalada en Figueruelas (Zaragoza) y que, hasta ahora, es el mayor centro industrial de toda la región.
Guissona agrupa varias líneas de negocio, centradas en la producción agroalimentaria y en la distribución. Cuenta con su propia caja rural, Caixa Guissona, y con una red de más de 430 establecimientos comerciales Bonárea repartidos por Cataluña, Aragón, la Comunidad Valenciana, Madrid, Guadalajara y el Principado de Andorra.
Fundado en 1959, el Grupo Guissona está participado por miles de productores cooperativistas. Así, cuenta actualmente con más de 2.000 explotaciones ganaderas de sus socios, que suman 4.200 empleos. La compañía abarca todas las líneas de la cadena de producción y distribución: granjas, producción de piensos, procesado cárnico y venta directa en tiendas propias, a lo que se suma su división bancaria y de seguros.
La facturación anual de este grupo empresarial ronda los 1.500 millones de euros anuales, de los que más de 800 corresponden a su línea de alimentación. El beneficio anual del grupo se sitúa en unos 40 millones de euros.
La puesta en marcha de su nuevo y gran centro logístico se enmarca en los planes de crecimiento y expansión diseñados por Guissona para su red de distribución Bonárea. Épila se encuentra a 40 kilómetros de la capital aragonesa.
Las cifras del proyecto son abultadas: 400 millones de euros de inversión, 180 hectáreas de terrenos para acoger sus nuevas isntalaciones y la previsión de crear en diez años 4.000 puestos de trabajo, entre directos e indirectos. En la primera etapa de vida de este centro logístico se crearán unos mil puestos de trabajo.
El desarrollo del proyecto de este nuevo centro logístico arrancará de inmediato en su fase administrativa. El objetivo es que estas instalaciones estén operativas a principios del año 2019.
Las instalaciones se ubicarán al pie de la autovía A-2, Madrid-Zaragoza. Fuentes del Gobierno aragonés han explicado que, tras decidir instalarse en esta región, la compañía ha elegido la localidad de Épila porque era el lugar que reunía los requisitos más importantes que exige el proyecto: poder acceder de forma garantizada a abundantes caudales de agua, tener una superficie de terreno disponible que pueda ocupar de forma prácticamente inmediata y acceso a grandes redes de comunicaciones desde las que cubrir con inmediatez el abastecimiento a las nuevas tiendas que abrirá el grupo Guissona fuera de Cataluña.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada