Passa al contingut principal

José Luis Gallego ;El lleixiu és el producte més perillós que tenim a casa

José Luis Gallego ;El lleixiu és el producte més perillós que tenim a casa

Gallego: “No escalfeu mai res al microones amb safata de plàstic!”

Xavi Freixes
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 26 de febrer de 2017
7 minuts

José Luis Gallego - Sergi Alcàzar

José Luis Gallego (Barcelona, 1964) és naturalista, periodista ambiental i escriptor. Considerat una de les 10 persones més influents de l’Estat espanyol en temes de medi ambient, ens alerta dels perills que comporten els milers de substàncies químiques que ens envolten. No us perdeu els consells que ens dona per menjar, netejar o desinfectar sense enverinar-nos.


Tots portem 300 substàncies químiques dins el cos que no duien els nostres besavis
Som prou conscients del perill que comporten els milers de substàncies químiques que ens envolten?
Noo! Pensa que tots portem unes 300 substàncies químiques dins el nostre cos que no duien els nostres besavis. Ho diu l’informe Reach de la Unió Europea, que es va fer l’any 2006 per regular la presència de substàncies químiques, informar la gent perquè puguin ser utilitzades amb la màxima seguretat i eliminar les més perilloses.
En teoria, doncs, està més regulat ara?
Està més regulat però no està resolt, ni de bon tros. Continuem sent víctimes de milers de substàncies químiques però, com a mínim, no portem dins el cos autèntiques bombes de rellotgeria com el DDT.

Què és el DDT?
Un pesticida que es venia moltíssim als anys 70 i 80. Segur que recordeu aquell anunci d’un insecticida de la casa Orión que deia “las mata muy rápido. Justament aquell repel·lent portava el perillosíssim pesticida DDT, que es va retirar del mercat perquè era altament cancerigen. A tot això, Dinamarca va prohibir que les dones inuit de Groenlàndia donessin el pit als seus fills perquè estaven molt contaminades de DDT.

I per què estaven tan contaminades les dones d’aquella zona?
Per culpa de les foques. El DDT s’acumula sobretot al greix i a les glàndules i aquests animals n’estan plens. Com que les foques eren la base alimentària dels inuits, transmetien directament el DDT a les dones. Per això van prohibir que alletessin els seus fills. El govern danès va prendre la decisió després de comprovar els problemes de creixement i desenvolupament que tenien els nadons d’aquella zona.


Actualment, encara hi ha productes amb DDT?
Sí. De fet, hi ha una malaltia que es diu SQM (síndrome químic múltiple) que l’OMS encara no ha volgut reconèixer com a tal per les pressions de la indústria química. Pot afectar entre un 10 i un 20% de la població. Els malalts d’SQM són les persones més sensibles a la presència d’elements químics com aquest. Poden agafar malalties greus i, de vegades, mortals. Amb el temps, veuen com els seus organismes comencen a petar.
Quins factors desencadenen aquesta malaltia?
Des del contacte amb una moqueta, revestiments de plàstic, ordinadors, ambientadors, fins als productes de neteja… Un dia notes que tens al·lèrgia, un altre dia t’agafa migranya i, al final, pots acabar patint una fibromiàlgia. Aquesta és una de les malalties associades a l’SQM per l’exposició als compostos químics.
El càncer és una malaltia ambiental que pot desencadenar l’exposició constant a contaminants químics
Quines altres malalties podem patir per culpa de la química que ens envolta?
El doctor Santos Martín, llicenciat en medicina i especialitzat en oncologia a Alemanya, sosté que el càncer és una malaltia ambiental que es pot desencadenar per l’exposició constant a contaminants químics. Sovint no cal sortir al carrer per contaminar-nos. El primer entorn que ens cal protegir és casa nostra.
El lleixiu és el producte més perillós que tenim a casa
Dels productes que utilitzem per netejar i desinfectar, quin és el més perillós?
L’hipoclorit sòdic!
Resultado de imagen de El lleixiu és el producte més perillós que tenim a casa

Això és el lleixiu!
Efectivament. A Dinamarca, ja hi està prohibit l’ús. Aquí, en canvi, pots enviar el teu fill a comprar una ampolla de conyac i no l’hi donaran però sí que li despatxaran una garrafa de lleixiu sense cap problema. Error!

Fer pipí just després de posar lleixiu al vàter provoca una autèntica bomba tòxica

Per què és tan dolent?
Perquè allibera el clor en forma de gas i, en ser inhalat, provoca irritació del nas i la gola, i perjudica els pulmons. I molts ja no el fan servir, només, per desinfectar sinó que ja l’utilitzen per netejar. És molt tòxic sobretot perquè l’hipoclorit sòdic reacciona amb l’amoníac.

Però no barregem el lleixiu amb l’amoníac…
I tant que sí! A tots ens ha passat que anem a orinar i, de cop, ens puja un olor fortíssim perquè hi acaben de tirar lleixiu. El problema és que el pipí porta amoníac i, en entrar en contacte amb el lleixiu, fa que respirem una autèntica bomba tòxica. Aquest és un dels principals contaminants. N’hi ha altres que també són especialment preocupants, com el Disfenol A.
Què és això?
Un plastificant que porten molts productes del nostre voltant com el plàstic film, les safates de porexpan de les hamburgueses o entrepans, o els gots i coberts de plàstic… I tot això és especialment perillós quan escalfem el menjar al microones. Si hi posem un got o una safata de plàstic, el que fem és sacsejar les molècules i el Disfenol A s’acaba barrejant amb la sopa, el puré o l’aliment que sigui.


Feu servir recipients de fang, vidre o porcellana

S’haurien de prohibir els microones?
Noo! N’hem de fer un ús responsable. Per si sol no mata ningú però s’ha de conèixer la bèstia. Simplement es tracta de no escalfar res amb una safata de plàstic. Si ho fem amb un recipient de fang, vidre o porcellana no hi ha cap problema. Això no migra, no hi ha compostos que puguin passar del continent al contingut. L’esmalt d’una safata de porcellana no passarà mai a l’aliment. Però els components de plàstic de l’envàs d’una pizza sí que hi passaran. Prohibit posar directament el menjar del congelador al microones. Primer hem de treure el menjar de l’envàs, posar-lo a la safata o al plat i, d’aquí, al microones.

I per què no es prohibeixen aquests envasos?
Perquè per cada 50 informes que els científics posen damunt la taula desaconsellant l’ús del disfenol, la indústria química que el fabrica n’aporta 150 dient que és absolutament innocu. La Unió Europea els ha d’escoltar tots i això fa que legislar sigui molt lent.
Tornem als productes per netejar i desinfectar. Com podem identificar el grau de perill de cada producte?
Hi ha un codi d’etiquetes aprovat per la UE que identifica si hi ha substàncies perilloses per al medi ambient o per a la salut de les persones. Són aquells requadres petits que surten sobre un fons de color taronja. De vegades, pinten l’esquelet d’un peix o una mà a la qual li cau una gota i fa un efecte corrosiu. Aconsello descartar tots els aerosols o productes de neteja que porten aquests pictogrames. A tots els supermercats trobareu productes ecològics.
Netegeu i desinfecteu amb llet, llimona, alcohol de cremar o vinagre
Però són més cars!
Aquest és el problema. Com que no tenen una rotació tan elevada i la seva fórmula és més complexa, ens costen més calers. Però val la pena. Hi ha molts productes basats en principis naturals com l’àcid cítric que ve de la llimona o l’àcid làctic que ve de la llet. Tenen la mateixa capacitat de neteja i no fas servir cap producte químic sintètic.
Recomano fer ambientadors naturals amb romaní, farigola o espígol
Què més podem fer per netejar o desinfectar la casa sense enverinar-nos?
Utilitzar alcohol de cremar o vinagre. La llet va molt bé per netejar el vàter perquè l’àcid làctic és un potentíssim desinfectant. D’altra banda, la majoria dels ambientadors que comprem són fatals. En aquest cas, el que recomano és bullir aigua amb romaní, farigola o espígol i aconseguireu un ambientador natural fantàstic i molt saludable.

Què me’n dius dels blanquejadors químics?
Ui! Porten molts contaminants i poden causar al·lèrgies i irritacions cutànies.
Per blanquejar la roba: un mitjó blanc de cotó i una llimona trossejada
I com podem fer més blanca la roba sense prendre mal?
Molt fàcil! Agafes un mitjó blanc de cotó i hi poses una llimona trossejada a dins. El poses a la rentadora i llestos! És importantíssim subratllar que sigui de color blanc, perquè si no la llimona desfarà els colors i tintaràs tota la roba.
Nens sans que viuen a la Ronda de Dalt o a la Gran Via de Barcelona poden desenvolupar asma pel fum dels cotxes
Dona’ns consells per pintar el pis o la casa…
Utilitzeu pintures amb bases naturals no sintètiques. N’hi ha a totes les botigues de pintura del país. Està feta amb colors naturals i amb bases minerals que no tenen dissolvents ni resines sintètiques.
Ens haurem de rascar més la butxaca!
Sí, però val la pena. És molt habitual veure pares que pinten l’habitació del seu nadó, una setmana abans de néixer el nen. Això és fatal. Quan hi entres, l’olor parla per si sola i això serà el primer que respirarà el seu fill. A casa meva, sempre hem pintat amb calç, que és el millor antibacterià que hi ha al mercat. I ara s’està tornant a posar molt de moda.
El que es dispara és el volum de trànsit i, per tant, la contaminació a les grans ciutats…
Sí i això, a banda de provocar més morts, també dispara el nombre de casos d’asma infantil. Abans, els contaminants que sortien dels tubs d’escapament dels cotxes agreujaven l’asma. Ara, en canvi, la poden arribar a provocar a nens que estan totalment sans. Metges especialitzats en asma infantil t’expliquen que els nens que viuen en zones amb molt volum de trànsit com la Ronda de Dalt, la Gran Via o el carrer de Balmes de Barcelona poden desenvolupar asma per l’exposició, cada cop més gran, al fum dels cotxes. La presència de contaminants al nostre entorn és terrible, estem involucionant com a espècie. No hi ha cap espècie al regne animal que s’enverini voluntàriament, que intoxiqui el seu entorn com nosaltres.
http://www.elnacional.cat/ca/vides/gallego-escalfar-microones-plastic_139791_102.html

La carne que comemos

Uno de los mayores errores que hemos cometido es el de tratar a los animales que nos sirven de alimento como cosas. Algo, que además de ser inmoral, está arruinando nuestra salud y la del medio ambiente
Resultado de imagen de josé luis gallego



Hay libros que no son libros, son relámpagos. La carne que comemos, del activista británico en defensa de los animales Philip Lymbery, es uno de esos libros. El año pasado mi editora en Alianza Editorial me propuso participar en la edición en castellano de esta obra que acaba de llegar a las librerías. Recuerdo que cuando recibí el original y empecé a leer sus páginas entendí al instante que aquello me iba a causar problemas de conciencia. Y así fue.

En mi opinión la divulgación ambiental, tanto si se ejerce desde un diario, una radio, un libro o una sala de conferencias no solo debe informar sino que ha de aspirar a cambiar hábitos. Y para cambiar hábitos hay que llegar al corazón de la gente: un lugar al que nunca se accede desde el dato y la estadística. Con eso solo se llega al cerebro.
“Vivo en el sur de Inglaterra -me empezó a pellizcar Lymbery la noche que abrí su libro- donde los pastos, los setos y la naturaleza siguen siendo una parte importante del paisaje”. Me instalé mentalmente en cualquier rincón de la España rural: todos conocemos un lugar así. “Pero las cosas están cambiando” señalaba a continuación.

“Los animales de granja están despareciendo de nuestros campos para ser criados en naves industriales abarrotadas y asfixiantes. Como están desapareciendo los pájaros, las abejas y las mariposas.” Ya me tenía atrapado.

“Los gobiernos han hecho posible que compremos un pollo por dos euros creyendo que nos hacen un favor. Pero nos ocultan la realidad que hay detrás de la producción de carne barata”. Así empezó mi lectura de una de las crónicas más desgarradoras sobre uno de los mayores errores que hemos cometido: el de tratar a los animales que nos sirven de alimento como cosas. Algo que, además de ser inmoral, está arruinando nuestra salud y la del medio ambiente.
Los problemas de conciencia que anotaba al principio de este apunte se deben a que yo, como seguramente la mayoría de los lectores, como carne. Hace más de cuarenta años el doctor Félix Rodríguez de la Fuente, a quien debo como tantos otros niños de aquella época mi gran amor a la naturaleza, dio una conferencia en el Club Vegetariano de Barcelona. Las crónicas cuentan que aquella fue la mejor charla que ofreció el naturalista burgalés.
Subido al escenario, sin llevar ningún papel escrito en la mano como siempre hacía, Félix, que ya era conocido en todo el país como “el amigo de los animales”, inclinó la cabeza ante el auditorio en señal de respeto y confesó que se sentía en inferioridad moral ante todos ellos pues en su opinión, el mayor gesto que podía hacer un ser humano a favor de los animales era renunciar a servirse de ellos como alimento.
Esas palabras de Félix, que por alguna causa que desconozco he perdido en mis archivos y que no puedo enlazarles aquí, me han acompañado durante toda mi vida. He intentado convertirme en vegetariano muchas veces, todas se cuentan por fracasos. Estoy rodeado de ellos, y les aseguro que como Félix siento el máximo respeto y mi más sincera admiración por ellos.
El libro de Philip Lymbery, que además de presidir la organización internacional para el bienestar ambiental Compassion in World Farming (CIWF) es como yo ornitólogo de campo y anillador científico de aves, me ha dado un último empujón hacia el vegetarianismo. Y estoy volviendo a intentarlo. Pero esta vez con una mochila repleta de motivos.
Soy de los que opinan que el exceso de datos entorpece el conocimiento. Que los que intentamos trasladar al público que esto del medio ambiente se está poniendo cada vez más feo, abusamos demasiado de las estadísticas y los estudios. Quizá sea porque partimos de la desconfianza del público y esa valla es demasiado alta para que nos oigan. Pero créanme si les digo que los datos que aparecen en este libro son pinchazos en el alma.
Podría acabar este apunte reseñando alguno de ellos, les aseguro que les iba a impactar conocerlo. Pero prefiero recurrir a una cita del escritor Milan Kundera que aparece a mitad del libro: “La verdadera prueba moral de la humanidad es su actitud hacia aquellos que están a su merced: los animales”.
La carne que comemos: el verdadero coste de la ganadería industrial acaba de ser editado en castellano por Alianza Editorial.
http://www.eldiario.es/zonacritica/carne-comemos_6_615998402.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fábrica de Fideos COGORNO S.A-PERU

Una planta versátil: ¿Cuáles eran las numerosas aplicaciones del Cannabis en el antiguo Egipto?- La empresa Soria Natural ya esta comercializando las gotas de CBD con THC DEL CANNABIS en Méjico

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión